Viure a la caseta. L’hàbitat tradicional valencià de temporada, de Carles Rodrigo Alfonso, publicat per Edicions del Bullent, és el darrer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular convocat per L'ETNO (Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València).

«Tinc una barraqueta que no té trespol i a la matinadeta ja li pega el sol», diu la cançó popular. I aquesta lletra no descriu una situació bucòlica, ja que aquella barraqueta tenia una funció més pragmàtica. Arreu del territori valencià, hi ha casetes disperses que tenien un ús agrari o de gestió de l'espai forestal en el passat. Són habitatges senzills que han tingut un ús temporal, però tampoc estaven deshabitats.

L’obra ens acosta aquestes construccions i ens explica les característiques i les formes de vida associades. Aquest tipus d'habitatge pren sentit i es consolida especialment des del segle XVIII fins a mitjans del XX. Tenien en comú la distància a la qual estaven del nucli de població, prou lluny perquè no pagara la pena anar a casa des del lloc de treball cada dia amb els mitjans de l'època.

L'estudi de caràcter general es completa amb l'aproximació a tres tipologies concretes d'hàbitat temporal relatives a tres zones geogràfiques valencianes diferenciades: la de la marjal de l'Albufera, les agrupacions de casetes i cellers dels Serrans i el Camp de Túria, i les cases amb riurau de les comarques centrals.

Carles Rodrigo Alfonso (València, 1964) és geògraf de formació i exerceix com a consultor en desenvolupament rural des del 1995 alhora que manté el contacte amb l’activitat agrària. Profund coneixedor del territori valencià, està implicat en diversos moviments territorials. És autor de mitja dotzena de publicacions d’anàlisi territorial de les comarques del Racó d’Ademús i els Serrans, i és coautor d’una altra desena de llibres i també d’articles de caràcter divers.