José Antonio Quesada Coves, ‘Maleïts feixistes’

per Ximo Espinós

Narrativa

José Antonio Quesada Coves
José Antonio Quesada Coves
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Maleïts feixistes, primera novel·la en valencià de l’escriptor il·licità José Antonio Quesada, s’ha convertit en un fenomen de vendes, tal com n’informà La Veu dels Llibres a l’entrevista que dedicà a l’autor el mes de maig. Quan escric aquesta ressenya, tot just encetat juny, ha esgotat ja la quarta edició, fet per desgràcia gens habitual en les lletres valencianes. I el primer que hauríem de preguntar-nos és per les raons d’aquest èxit. Se me n’ocorren unes quantes. La principal, al meu parer, és el seu estil, senzill, natural, llegidor, basat en el valencià del camp d’Elx, la fraseologia i lèxic del qual hi apareix profusament representada. Un estil, a més, que juga la carta de l’emotivitat com a principal recurs. I en aquest punt he d’assenyalar que m’ha recordat l’univers literari d’Alejandro Palomas, i en particular de la novel·la Un amor. No parle, òbviament, d’influències, sinó d’afinitats.

el fet de novel·lar un territori inèdit fins ara en la novel·lística valenciana, el de la relació del camp d’Elx amb la ciutat

Un altre element que fa aquesta novel·la atractiva és el fet de tractar una temàtica controvertida i actual, com és la crisi econòmica causada el 2008 per l’esclat de la bombolla immobiliària i l’allau de desnonaments bancaris i també de solidaritat que provocà per part de les plataformes d’afectats per la hipoteca.

Letrame (2022)

El tercer i potser principal ham de Maleïts feixistes el podem trobar, de manera patent, en la creació d’un personatge entranyable i carismàtic, l’àvia Maria, indubtable protagonista de l’obra. La seua biografia exemplifica, potser de manera massa arquetípica, la memòria històrica de la Guerra Civil. Ella sola va haver de traure endavant els seus fills durant la postguerra, malgrat haver patit represàlies per la seua ideologia comunista. És «la lluitadora, la dona invencible, la matriarca», i també la dona de camp que es nega a anar a viure a la ciutat.

va haver de traure endavant els seus fills durant la postguerra, malgrat haver patit represàlies per la seua ideologia comunista. És «la lluitadora, la dona invencible, la matriarca», i també la dona de camp que es nega a anar a viure a la ciutat.

I aquest és un altre del mèrits d’aquesta obra: el fet de novel·lar un territori inèdit fins ara en la novel·lística valenciana, el de la relació del camp d’Elx amb la ciutat. Per les seues pàgines apareix la crisi del calcer i les aparadores –les dones que treballaven a casa, en les condicions laborals pròpies de l’economia submergida–, el barri de Carrús, eminentment obrer i cosmopolita, un dels més afectats pels desnonaments. I també, a través de l’amorosa mirada de la iaia Maria, una de les últimes representants dels llauradors de la zona, el paisatge i les tasques agrícoles de les partides rurals d’Elx.

La comunió de Maria amb el camp on viu és tan gran que fins i tot atribuirà el seu deteriorament mental als mateix insecte –«maleïts morruts»– que causa la mort de les palmeres. La progressiva demència que pateix l’àvia assoleix una expressió reeixida en els seus monòlegs finals. És doncs aquest conjunt de nivells de lectura el que fa de Maleïts feixistes una obra seductora: obra compromesa amb el seu temps –novel·la social, com la qualifica el mateix autor–, situa Elx en el mapa literari de la memòria històrica, explora el difícil encaix dels avis en les formes de vida actuals, i vehicula una sèrie de valors progressistes –ecologisme, feminisme, anticapitalisme, solidaritat de la classe treballadora– d’una manera tan explícita que incorre de vegades en una certa idealització. Benvinguda siga, en qualsevol cas aquesta novel·la. Des de Maite Coves i el seu Setembre –de 1997–, no comptàvem amb un novel·lista elxà. Tan de bo no siga aquesta la seua darrera aportació a les lletres valencianes.