‘Llibres amb perfum de sang’, de Silvestre Vilaplana

per P. Cano Server

Narrativa juvenil

Silvestre Vilaplana
Silvestre Vilaplana
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Deia Joan Fuster que els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres... Però el ben cert és que, segons unes altres sàvies paraules, són els que ens regalen vides de propina. Ara bé, cal anar en compte perquè el deler per acumular vides regalades no poguera acabar portant-nos a desbaratar la vida real. Tanmateix, els llibres també provoquen aversió en algunes persones, en moltes. Només cal fer una consulta als índex de lectura i el seguit de programes de foment que contínuament cal portar a terme perquè hi haja un mínim acostament a aquest hàbit lector. Així doncs, com diria en aquest cas la saviesa popular, entre el poc i el molt, tot vol ordre, fins i tot amb un costum tan sa com la lectura.

Una història conduïda per un inspector de policia que desconeix el món amb què l’assassí crea el codi que defineixen les morts que deixa enrere, la literatura

Just aquesta falta de mesura en una afició tan bondadosa és la que causa un seguit de morts en Llibres amb perfum de sang. Una història conduïda per un inspector de policia que desconeix el món amb què l’assassí crea el codi que defineixen les morts que deixa enrere, la literatura. És per això que no pot prescindir de l’ajuda d’una experta en la matèria, la doctora en literatura Rebeca Ross. Però tampoc tot s’aprén dels llibres i, encara que sense l’ajuda de Rebeca seria impossible recórrer el trajecte cap al final de la trama, serà el seu olfacte i perícia el que faran possible descobrir qui és el personatge assassí. Això sí, a l’inspector Adras no li eixirà debades resoldre el cas.

Santillana (2016)

I aquest estrany afecte pels llibres, i a col·leccionar-ne, no és exclusiva de cap sector social concret, els personatges tenen característiques i procedències diverses –tot i que amb cert poder adquisitiu– amb un únic vincle comú. També les obres, testimoni i model de cada mort, mostren un ampli ventall d’estils i èpoques. Obres que, gràcies a l’aparició en la novel·la, passen a formar part de l’imaginari del públic jove a qui desperten la curiositat els títols i autors.

No sempre podríem pensar-ho, que darrere d’un objecte tan innocent com un llibre pot amagar-se tanta mort i fascinació desmesurada. Ai, els llibres! Què ens han de dir a nosaltres? Sovint seria difícil definir la sensació que provoquen. Poden despertar addicció, encegament, atracció, embruix... siga com siga, és innegable que són un element de seducció. Aquest amor pels llibres es pot convertir en bibliofília, l’admiració i el gust per col·leccionar llibres, el llibre com a major objecte de desig. Una passió coneguda des de l’antiguitat, amb una forta presència al Renaixement, on arribava a suposar un elevat signe de prestigi social.

I, com tot el que desperta aquestes passions, poden portar als excessos incontrolats. Quan aquest amor es torna obsessió, deixa de ser saludable, com en qualsevol altre cas, i fins i tot perillós.

una sorpresa per al públic adolescent, que no inclou en el seu imaginari la possibilitat que l’art puga suscitar tot un món del qual formen part la delinqüència i la follia

No diríem ben bé que Llibres amb perfum de sang és una novel·la de lladres i serenos, tot i que el delicte, el crim i la trama policial tenen un pes fonamental en el relat. L’obsessió pels llibres portada a l’últim extrem, que pot provocar en una persona que abandone tota escala de valors ètics, es veu reflectida en alguns dels personatges en major o menor mesura. Aquesta bibliomania patològica –si considerem una malaltia mental el fet de traspassar els límits de drets fonamentals com ara el de la vida– ha esdevingut tema literari al llarg del temps, des del Bibliomania de G. Flaubert, La llegenda del llibreter assassí de Barcelona de Ramon Miquel i Planas o, a casa nostra, La bíblia valenciana de Rafael Tasis o Els aprenents de traïdor d’Ivan Carbonell. Obres que mostren en la ficció allò que podria passar a causa de l’anhel descontrolat pels llibres.

Amb aquesta novel·la, Silvestre Vilaplana va guanyar el Premi de la Crítica Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians l’any 2017. Un premi que se suma a la llarga llista amb què compta l’autor, recentment guardonat als Premis Altea. Una obra que se n’ix de la temàtica habitual de literatura juvenil i que permet la reflexió al voltant del món dels bibliòfils i del poder del llibre. Una reflexió que suposa sovint una sorpresa per al públic adolescent, que no inclou en el seu imaginari la possibilitat que l’art puga suscitar tot un món del qual formen part la delinqüència i la follia. Una reflexió també sobre les passions desmesurades que, siga cap al que siga, comporten patiment. Perquè l’olor del paper ens ha de transportar a les vides regalades, no a les furtades.