Les 11 de maig és la història d’onze dones d’Estivella que es revoltaren contra el poder i les autoritats, però hagueren pogut ser de qualsevol altre poble. Onze dones que es rebel·laren contra els abusos dels cacics locals que imposaven impostos de consums en una Espanya, en un País Valencià, on els pobres, les pobres en aquest cas, tenien totes les de perdre. Elles, les onze, plantaren cara a les autoritats perquè no eren tractades com la resta del veïnat. Els amics de l’alcalde d’Estivella (1909) no pagaven la contribució –quina paraula més digna i equitativa respecte a la fredor de les nomenclatures com IBI, IVA o IRPF– i només afluixaven la bossa els pobres, els adversaris i els enemics de la primera autoritat local.

La investigació que ha dut a terme Lluís Mesa recupera de l’oblit aquestes 11 dones: Mercedes Montesinos, Mercedes Villalba, Dolores Correcher, María Tortonda, María Obrer, Rosa Obrer Obrer, María Domingo, Francisca Blasco, María Álvarez, Rosa Obrer Mateu i Patrocinio Obrer van ser les protagonistes d’aquesta epopeia revolucionària.

dones absolutament despolititzades que només es revolten davant dels abusos del poder local, que no té cap mirament de tractar els veïns de manera diferenciada d'acord amb les simpaties o antipaties que el batlle o els regidors del govern senten

Les 11 de maig eleva a la categoria d’heroïnes unes dones humils que no deixen de somiar que, algun dia, podran intervenir en la seua pròpia vida i la dels seus conciutadans. Són dones absolutament despolititzades que només es revolten davant dels abusos del poder local, que no té cap mirament de tractar els veïns de manera diferenciada d'acord amb les simpaties o antipaties que el batlle o els regidors del govern senten com a pròpies d’una actitud natural. Totes elles, davant dels abusos fiscals dels consums, l’entrada o eixida de productes del camp o de la casa, es planten davant l’ajuntament i la guàrdia civil… i són denunciades. Elles es manifestaren, més valentes que un gall, davant del consistori… i se n’armà una ben grossa. Finalment, un jutge ordenà al governador civil i a l’alcalde que no foren castigades i que tot se n’anara en orris.

Aquesta obra de teatre escrita per a representar-se i, sobretot per a la lectura (Llegir Teatre) es llig amb desimboltura, es tracta d’un diàleg entre totes elles, unes més amigues que altres, sense cap veu narrativa que ens ubique en l’escena. Elles, amb les seues paraules ens mostren un món canviant, ple d’escletxes i dolors, que esclafava sempre els més miserables: «Dona-li poder a algú i sabràs qui és!» Una dita popular que és una veritat com un temple!

Lluís Mesa, nascut a Estivella, on passen els fets, treballa de tècnic lingüístic a l’Ajuntament d’Albalat dels Sorells, el lloc on es van establir en el passat grans famílies valencianes: els Marc, els Codinac i, finalment, els Sorells. La investigació de Mesa ha estat perspicaç i profunda, ha conservat els noms de les dones, però ha distorsionat els seus malnoms de l’època, uns malnoms que encara perviuen en els seus descendents. «Moltes persones que pertanyen avui a les seues famílies no coneixien res d’aquests fets! Ara s’han assabentat pel meu llibre!», remarca Lluís Mesa en la presentació de l’obra teatral al Castell d’Albalat dels Sorells, un vesprada de pluja intensa, «Le ciel sur la tête», que semblava l’últim dia de la vida sobre la Terra.

En un moment de l’obra, que s’haurà de posar en escena molt prompte, una de les 11 de Maig, Roseta, arriba a dir-li a una altra companya, dòcilment, assumint la seua condició femenina: «Eres massa innocent. La nostra missió en la vida és aguantar l’home. Per això hem nascut. L’haca és al camp com la dona a la casa i a l’home.» Aquesta era la condició que assumien la majoria de les dones, encara que alguna ja es plantava, com Rosa, reclamant els drets dels hòmens per a les dones com a persones i, sense saber-ho, la fi del patriarcat.

El llibre, la peça teatral, està dedicada a Amàlia Alegre Arnau, una jove estivellenca silenciada que va ser la iniciadora de la revolta de consums de Barcelona de l’any 1918. Mesa la trau de l’oblit i la reivindica amb aquesta dedicatòria

El llibre, la peça teatral, està dedicada a Amàlia Alegre Arnau, una jove estivellenca silenciada que va ser la iniciadora de la revolta de consums de Barcelona de l’any 1918. Mesa la trau de l’oblit i la reivindica amb aquesta dedicatòria, com els Maulets o els Miquelets valencians de 1714 a Barcelona en la seua lluita contra l’exèrcit borbònic que aixafà tots els drets del país.

En el pròleg, Mónica Oltra les reivindica a totes elles, com a totes les dones que han patit i han passat inadvertides a través de tota la Història: «Les dones hem sigut i som una part essencial de la societat i per això fer-nos visibles, en un context patriarcal que ens oculta, és una feina encomiable. La història que coneixem està escrita per homes des de la mirada de les grans gestes, els herois i grans homes, però hi ha una altra història, la història real i quotidiana que Lluís Mesa reflecteix exquisidament, en aquesta obra teatral.»

Mesa és cronista oficial d’Estivella, en la comarca del Camp de Morvedre, i ha posat veu i mentalitat en cada una d’elles, a les 11 de Maig, amb una visió polièdrica femenina: parlen elles, parlen les dones amb una òptica de dones. L’onze de maig es va produir la revolta i ara elles, com moltes altres, ixen de l’anonimat i prenen carn de victòria. Sobre la invisibilitat i l’ocultisme, contar la veritat… cura totes les ferides i ens fa més lliures.