La rebel·lió dels animals i 1984 són les obres més conegudes de George Orwell, pseudònim del britànic Eric Arthur Blair. És normal que la gran majoria de la gent no sàpia el nom real de l’autor, aquesta és una de les causes per les quals existeixen els pseudònims. Més sorprenent és que moltes persones no coneguen una altra publicació indispensable de l’escriptor: Homenatge a Catalunya.

En aquesta darrera obra, Orwell narra en primera persona el que va viure durant els mesos que lluità a la Guerra Civil espanyola. L’autor arribà a Barcelona els últims dies de 1936 amb la intenció d’escriure articles periodístics, tot i que, seduït per l’ambient revolucionari, canvià d’opinió i s’allistà en les milícies per a lluitar contra el feixisme. Ho va fer fins al mes de juny de 1937, quan tornà al seu país.

Com esmenta Lionel Trilling a la introducció, l’obra «és més que un relat de les experiències de l’autor a la Guerra Civil, és un testimoni de la naturalesa de la vida moderna». I és que la influència d’aquesta publicació en intel·lectuals i historiadors posteriors ha sigut prou important. Així i tot, en la lectura no descobrim un relat absolutament objectiu del que va ocórrer al conflicte, sinó, com diu Paul Preston, hi llegim «un testimoni presencial d’únicament dos fragments del mateix». L’hispanista, tot i pensar que el llibre és «intens, ben escrit, un testimoni agut», en fa una dura crítica. Així, podem dir que és un relat concret, des d’un únic punt de vista, el punt de vista d’un redactor britànic, George Orwell. Malgrat tot, el valor d’Homenatge a Catalunya és incalculable i es fonamenta en la narració de quatre moments històrics.

respirà de manera optimista l’atmosfera revolucionària. Gràcies als mesos que va passar a Espanya, va descobrir «la mística del socialisme i una mena de microcosmos d’una societat sense classes»

En primer lloc, relata la revolució proletària que es viu a Barcelona des del començament de la contesa. Quan ell hi aplega a finals de 1936, gaudeix d’una societat igualitària, una ciutat on tothom es tracta de tu a tu i on ningú no es parla de vosté. «Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets eren plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris». El britànic respirà de manera optimista l’atmosfera revolucionària. Gràcies als mesos que va passar a Espanya, va descobrir «la mística del socialisme i una mena de microcosmos d’una societat sense classes».

En segon lloc, un altre punt molt destacable de la lectura és la crònica de la duresa de la guerra, de qualsevol guerra, no només l’espanyola. I ho fa des del front d’Aragó, del gener al maig de 1937. Descriu la crueltat, la necessitat i l’olor de la guerra, «una olor d’excrements i de menjar en mal estat». Ens hi explica la misèria de l’Espanya de l’època, una misèria justificada pel conflicte, però també pel paupèrrim nivell de vida d’un poble aragonés en la dècada dels trenta del segle passat. Durant els mesos al front, descobreix la penúria de l’exèrcit republicà, mal instruït, poc format i mal equipat.

En tercer lloc, Homenatge a Catalunya és un testimoni privilegiat dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. I ho detalla des de dins, com un milicià del POUM que durant aquells dies va defensar la postura del seu partit a les barricades. Aquest relat ajuda a entendre la disputa interna que es desenvolupà a Barcelona entre anarquistes, POUM, comunistes i forces governamentals. De totes les tendències, segons l’autor, la més perjudicada pels Fets de Maig va ser el POUM, partit comunista antiestalinista.

la crònica que l’escriptor fa de la purga política que es desplegà a Catalunya a partir de maig de 1937. Un ambient horrible que ell va viure en primera persona

Finalment, l’últim gran pilar de l’èxit del llibre es basa en la crònica que l’escriptor fa de la purga política que es desplegà a Catalunya a partir de maig de 1937. Un ambient horrible que ell va viure en primera persona, creat per la por, la sospita, l’odi i els diaris censurats. La persecució i la repressió política van provocar que el redactor haguera de fugir d’Espanya de manera apressada i inesperada.

Aquesta és una lectura obligada per a qualsevol que vulga saber més sobre la Guerra Civil espanyola. Els mesos que va viure Orwell a Espanya durant el conflicte li marcaren la vida. Així, podem intuir que sense la publicació d’Homenatge a Catalunya les altres grans obres d’Eric Arthur Blair, La rebel·lió dels animals i 1984, mai no hagueren estat escrites, si més no, exactament igual.