No hi ha dubte. Estem entrant en un món cada vegada més fràgil, volàtil i subjecte a cadenes de crisis entrellaçades. Un escenari caòtic i disruptiu que remet a un horitzó potencialment crític, definit per la crisi del creixement, l'escassetat, la intensificació d'emergències climàtiques, el tancament d'empreses, l'extensió de la desocupació, les crisis humanitàries, la desintegració dels estats del benestar i les classes mitjanes, la potencial fallida del sistema financer i, en fi, reculades visibles en sanitat i educació, comerç internacional i turisme. A tots aquests processos hi hem d'afegir el descens energètic, la ruptura de les cadenes de proveïment, la inseguretat alimentària, l'augment de la desigualtat social, la conflictivitat i polarització a tots els nivells, o les pandèmies recurrents, fruit de la depredació agroindustrial de la naturalesa. Per no parlar de la precarietat laboral, la incertesa vital per als més joves o la secessió de les elits. Tot això amanit amb un major poder de les grans corporacions, l'avanç combinat del neoliberalisme salvatge i de la nova extrema dreta nacionalpopulista. A això cal afegir una degradació mediambiental irreversible producte del canvi climàtic. Una situació complexa i molt inestable en què les classes mitjanes, aquelles que històricament havien sostingut l’estabilitat de les societats desenvolupades, semblen trontollar i experimentar profunds impactes i transformacions. La desestabilització de les classes mitjanes, aleshores, actua d’alguna forma com a important indicador que potser l’edifici social es pot ensorrar.

es tracta de comprovar la tesi d’unes classes mitjanes minvants, analitzant l’evolució i les condicions de vida d’aquelles al País Valencià. I tot això ben amanit amb profusió d’elements i dades empíriques

El País Valencià no és alié a aquesta situació, que Rafael Castelló, professor titular de sociologia de la Universitat de València, descriu de manera metòdica en el seu precís estudi que retrata fidedignament la trajectòria, perfil i circumstàncies de les classes mitjanes valencianes. Com ell mateix explicita, les classes mitjanes han estat vistes com a sectors que estabilitzen i protegeixen d’un entorn social hostil, però la crisi de 2008 va dificultar tant l’accés al mercat de treball i la rendibilitat de les inversions com el mateix estat del benestar. En el cas valencià, l’estructura social del qual estava dècades sense estudiar des d’una òptica pròpia, les classes baixes han estat les més perjudicades per les noves condicions de vida que imposen l’estructura social del capitalisme global i el neoliberalisme. Per a l’autor, es tracta de comprovar la tesi d’unes classes mitjanes minvants, analitzant l’evolució i les condicions de vida d’aquelles al País Valencià. I tot això ben amanit amb profusió d’elements i dades empíriques, perfectament exposades i explicades, en un lapse que va des de 2004, quasi en vespres de la Gran Recessió, al 2018, quasi en vespres de la crisi de la pandèmia de covid-19.

En el llibre es descriu amb detall que s’entén per «classe mitjana», en el marc de l’«estructura de classes» per a, tot seguit, descriure meticulosament la seua evolució. Es tracta de saber si el diagnòstic que parla de la seua progressiva reducció, declivi, empobriment, precarització i volatilitat es dona al cas valencià, sobretot en relació amb les polítiques de l’Estat. En aquest sentit, s’analitzen sociològicament aspectes crucials com ara el nivell de vida, les condicions de treball, o els fluxos i el paper de l’estat del benestar, prenent com a referències fonts de dades com l’Instituto Nacional de Estadística (INE), amb la seua Encuesta de condiciones de vida, en coordinació amb Eurostat, i l’Encuesta de presupuestos familiares.

que les polítiques neoliberals per a desregular els mercats i reduir la intervenció de l’Estat tenien un impacte molt negatiu, desmuntant les estructures socials en benefici d’un grup reduït de la classe alta, de tal forma que les classes mitjanes semblaven tornar-se disfuncionals per al neoliberalisme

Castelló recorda que la literatura especialitzada ja advertia que les polítiques neoliberals per a desregular els mercats i reduir la intervenció de l’Estat tenien un impacte molt negatiu, desmuntant les estructures socials en benefici d’un grup reduït de la classe alta, de tal forma que les classes mitjanes semblaven tornar-se disfuncionals per al neoliberalisme. Raó per la qual calia veure si una societat, com la valenciana, tòpicament definida com una societat de classes mitjanes, podia ocultar-ne alguna especificitat subsumida en el conjunt de les espanyoles, ateses les característiques concretes del seu sistema econòmic, social i polític. Combinant els criteris gradacionals de diferenciació social amb els relacionals dels modes de producció i dels sistemes de distribució ocupacional, en el llibre s’exploren admirablement els diversos nivells de l’estructura de classes a partir de les relacions de producció, les relacions de distribució i les gradacions de les rendes.

Entrant en el diagnòstic, l’autor constata, pel que fa al possible empobriment de les classes mitjanes, que les seues posicions relatives han empitjorat. Les classes altes valencianes s’han enfilat, mentre que les baixes s’han afonat, quedant-se les classes mitjanes més a prop de les baixes que en la resta de l’Estat espanyol. Dit d’una altra forma, la polarització interna, l’empobriment relatiu, la devaluació laboral i el maltractament estatal configurarien l’experiència de les classes mitjanes al País Valencià. Un model que, com remarca especialment el professor Castelló, s’acosta perillosament a una estructura de classes pròpia d’un territori dominat, d’una societat sotmesa, en què només les classes altes se’n beneficien. Desigualtat entre capital i treball i desigualtat entre territoris, amb un perjudicat molt clar en el cas del poble valencià. En aquest context, afirma Castelló, les classes mitjanes valencianes n’ixen mal parades, inserides en un model econòmic que no hi juga a favor i en el qual les inversions de capital estan dominades per les tendències extractives que intenten aprofitar les rendes monopolístiques de la ubicació geogràfica i espacial. Tot això adobat amb una territorialització de la despesa pública de l’Estat espanyol que maltracta especialment la societat valenciana. Una suma de factors certament demolidora.

En definitiva, conclou Castelló, en el cas valencià les classes mitjanes haurien estat especialment perjudicades per la combinació dels efectes de les relacions productives i distributives, que tenen a veure amb l’evolució general de les relacions entre treball i capital, a escala global, però també amb el model econòmic valencià i el model d’Estat espanyol. De fet, qui s’apropia de recursos per damunt de les seues possibilitats són una minoria de classe alta, i això passaria més al País Valencià que no al conjunt de la resta d’Espanya. Les classes altes milloren als dos indrets, ací a favor de les valencianes, mentre les classes mitjanes experimenten evolucions diferents en un indret i l’altre: les valencianes perden posicions, mentre que a la resta d’Espanya en guanyen. Més que suficient per a emprar en el títol del llibre les referències a la incertesa i la frustració.

La clau de l’estudi la resumeix el sociòleg quan afirma que la situació de conjunt recorda massa les estructures de classe pròpies de les economies dependents dels sistemes colonials

La clau de l’estudi la resumeix el sociòleg quan afirma que la situació de conjunt recorda massa les estructures de classe pròpies de les economies dependents dels sistemes colonials. Una conclusió rotunda i esfereïdora, en la mesura que mostra de manera crua i nua una realitat que els poders hegemònics s’entesten a ocultar, deformar o difuminar. Estem, en conseqüència, davant un llibre acadèmicament impecable, i absolutament imprescindible per a entendre les transformacions socials actuals al País Valencià. Perquè en l’inquietant context d’eixa crisi multidimensional global que cada vegada s’estén més, el debilitament i erosió de les classes mitjanes valencianes testimonia que la crisi progressa ràpidament a casa nostra i que calen instruments polítics valents per a afrontar-la.

• Un llibre sobre les classes mitjanes valencianes alerta de l'increment de la desigualtat