‘La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey’ de Mary Anne Shaffer i Annie Barrows

Traducció: Marta Vilella Llamas

per Àngela Baldó / TastaLlibres-club de lectura de Sella

Narrativa

Mary Anne Shaffer i Annie Barrows
Mary Anne Shaffer i Annie Barrows
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Aquesta història ens situa a Londres després de la Segona Guerra Mundial, allí, una jove escriptora (Juliet Ashton) es troba a la recerca d’inspiració per a la seua propera novel·la. Un dia rep una carta provinent de l’illa de Guernsey en la qual un home (Dawsey Adam) li explica que té un exemplar de Charles Lamb que havia pertangut a ella. Li explica, a més, que el llibre li va agradar perquè el va fer riure durant l'ocupació de l'illa per part dels alemanys, i li parla de la creació de la societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey. Aquesta carta és una espurna per a Juliet que fa que vulga saber molt més de la societat i de l'illa. S'inicia així un intercanvi de correspondència entre els membres de la societat literària i Juliet.

És una novel·la epistolar. El fet que la narració es conte mitjançant cartes és un recurs força interessant per conèixer els personatges des de la seua pròpia veu, sense descripcions omniscients. L'autora, però, intercala cartes de persones que estan fora de la trama (Adelaide Addisson, Bella Taunton) amb opinions negatives dels personatges, les quals ens serveixen per a ampliar la perspectiva de la personalitat dels individus. Tant la protagonista com els secundaris són peces fonamentals de l'engranatge que construeix Mary Ann Shaffer, fent brotar la sensació de comunitat a l'obra, a més de fer-nos reflexionar sobre la importància que té la família creada fora dels llaços sanguinis.

Aquest retrat històric està impregnat de moments dramàtics durant l´ocupació nazi de l´illa de Guernsey, com ara: l´evacuació dels xiquets a Anglaterra

Llegint les anècdotes dels excèntrics habitants de l'illa aprenem una lliçó d'història exposada amb naturalitat per algú que l'ha viscuda en primera persona. Aquest retrat històric està impregnat de moments dramàtics durant l'ocupació nazi de l'illa de Guernsey, com ara: l'evacuació dels xiquets a Anglaterra –«les famílies tenien un dia per a decidir i cinc anys per a suportar-ho»–, l'esclavatge dels treballadors de la Todt amb la consegüent mort per extenuació, les dones dels bordells, la fam… Totes aquestes històries produeixen un pessic al cor del lector però estan contades dins un marc d'amabilitat que escalfa l'ànima malgrat la duresa del relat. L'autora decideix fugir del drama i el misteri en favor d'una lectura agradable.

A més dels individus esmentats, hi ha dos personatges geogràfics: Londres i Guernsey. Al llarg de l'obra, Londres se'ns mostra recuperant-se de les nafres de la guerra i representa el passat de Juliet. No debades, a l'inici de la història, la protagonista explica que no vol deixar la ciutat. És la personificació de la forma de vida per a la qual Juliet sembla estar predestinada. Una vida urbana, una novel·la publicada amb caràcter irònic i una parella que s'emmotlla perfectament dins l'urbs. En un moment concret de la història, uns personatges conten com s'abraçaren en sentir la BBC perquè s'adonaren que Londres encara «hi era». Per altra banda, l´illa de Guernsey és un dels eixos vertebradors de l'obra. La trama principal s'inicia a partir de la primera carta rebuda des de l'illa i al llarg del relat la trobem representada com un lloc idíl·lic pel qual fem un passeig. A més, aquest lloc té les característiques pròpies d'un personatge amb un arc evolutiu: la sentim patir durant l'ocupació; li construeixen murs –«El Tercer Reich havia de durar mil anys en ciment»–, amb la qual cosa li lleven part del seu encant per sempre, i observem com es recupera de manera gradual. Si Londres era el passat i la forma de vida que Juliet creia tenir, Guernsey és el futur i l'obertura a un altre tipus de context, i per extensió, de literatura i realització personal.

Àmsterdam (2015)

La novel·la, publicada per Amsterdam i traduïda per Marta Vilella, va ser escrita per Mary Ann Shaffer, que també havia quedat fascinada per Guernsey i la seua història. La seua neboda, Annie Barrows, va finalitzar l'obra per petició de l'autora abans de morir.

la literatura com a mètode de supervivència. A l'illa, d'una manera anecdòtica, es crea aquesta societat en la qual cadascun dels membres defensen aferrissadament un autor

No podem oblidar tot allò a què fa referència el títol. Hem parlat de Guernsey i deixem per al lector el descobriment de què és un pastís de pela de patata, però, ara, vull aturar-me en la societat literària. Un dels temes que vertebra l'obra és la literatura com a mètode de supervivència. A l'illa, d'una manera anecdòtica, es crea aquesta societat en la qual cadascun dels membres defensen aferrissadament un autor. Per citar només dos exemples, esmentarem John Booker, que ens parla de les sensacions al camp de concentració a través de Sèneca –«el dolor lleuger és loquaç, el dolor fort és mut»– i Eben Rawsey, que hauria volgut conèixer Shakespeare –«el dia lluminós s'ha acabat i ara arriba la foscor»– per sentir coratge en el moment de l'ocupació.

Tota la novel·la és un cant d'amor a la literatura i a la lluita per un mateix. Pertànyer a una societat literària és viure l'experiència de la lectura d'una manera extensa, comunitària i enriquidora. Hi ha qui diu que un bon llibre acaba quan és comentat. Aquells que tenim la sort d'estar en una societat literària ho sabem ben bé.