‘Geografia literària’ de Llorenç Soldevila, els paisatges de la literatura catalana

per Llúcia Casanova

Entre-veus

Llorenç Soldevila
Llorenç Soldevila
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Pòrtic acaba de publicar, amb el suport d’un reeixit micromecenatge, Universos literaris, el volum dotzè de la Geografia literària dels Països Catalans, de Llorenç Soldevila i Balart. Un projecte que va veure la llum en paper el 2009 amb la publicació del primer llibre, sobre les comarques barcelonines. Des d’aleshores, l’han seguit les comarques lleidatanes, l’Alt Pirineu i l’Aran; les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre; les comarques gironines; les Illes Balears i les Pitiüses; el País Valencià; Barcelona Nova; Barcelona Vella i Barcelona Nova i el Barcelonès.

La Geografia literària de Llorenç Soldevila és un recorregut per totes les terres de parla catalana a partir de la vinculació entre la literatura i el territori. A cada comarca, l’autor assenyala el que ell anomena llocs literaris, que tant poden ser la casa d’un escriptor, com l’escenari d’alguna novel·la, un monument o el paisatge inspirador d’un poema, i en fa una entrada d’estil enciclopèdic amb la informació pertinent per contextualitzar el lector o visitant. I ara ve la part més interessant: cada lloc literari ve acompanyat d’un o diversos fragments d’obres literàries en català que hi tenen algun vincle, bé perquè el relat transcorre en aquell lloc, el poema s’hi inspira, l’autor del text hi va viure o s’hi va produir un fet amb conseqüències literàries. La tria d’obres que ha fet Soldevila és completíssima i diversa. És una selecció que va molt més enllà del cànon. Sovint hi trobareu referenciades obres i autors poc coneguts en l’àmbit comercial o acadèmic, però que no han passat desapercebuts al professor Soldevila, gran coneixedor de la literatura catalana de tots els temps.

Pòrtic (2019)

En qualsevol cas, la Geografia literària és una obra que supera amb escreix una simple antologia de textos vinculats al paisatge. «El paisatge us fa comprendre la literatura, perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps» és la cita de Josep Pla amb la qual Soldevila encapçala la nota introductòria al primer volum, tota una declaració d’intencions.

«d’una banda mostrar el valor documental del text literari; al mateix temps, permetre apreciar el valor del patrimoni cultural i natural, i d’altra banda, dotar el lloc de profunditat existencial, d’identitat»

Mariàngela Vilallonga, al pròleg del volum sobre les comarques gironines, assenyala que Soldevila hi aconsegueix mostrar «com aquests llocs ressonen en les obres d’uns escriptors i com l’obra fa ressonar els llocs en els lectors» fent que el text complisca les funcions primordials en un context geogràfic, que va descriure Bertrand Lévy: «d’una banda mostrar el valor documental del text literari; al mateix temps, permetre apreciar el valor del patrimoni cultural i natural, i d’altra banda, dotar el lloc de profunditat existencial, d’identitat». En el mateix sentit, Josep Murgades, al pròleg de les comarques tarragonines i Terres de l’Ebre, afirma que «veiem el que veiem en els llocs perquè, sobre ells o en relació amb ells, s’hi ha fet una literatura de la qual, és clar, convé tenir esment» i ens recorda les paraules de Paul Klee «la funció de l’art no pas com a mer reproductor mimètic del visible sinó com a autèntic factor desencadenant del que esdevé visible».

A més, la Geografia literària, com la curiositat i capacitat de lectura i recerca de Llorenç Soldevila, és viva i es manté en constant ampliació a la web endrets.cat, on trobareu alguns dels textos que no han aparegut al paper, per qüestions d’espai, i d’altres que l’autor hi va afegint.

en un afany d’aportar elements a la creació de l’imaginari col·lectiu que tota cultura necessita per sobreviure. Tota l’obra és un catàleg de llocs que hauríem de saber conservar, almenys els que encara no s’han perdut, per tal de no fer que el nostre país esdevinga un altre no-lloc.

Al darrer volum, Universos literaris. Vuitanta-cinc semblances, Soldevila canvia la metodologia i ja no hi mana el lloc, si no l’autor. Ara ens presenta 85 semblances o biografies d’una selecció d’autors que van des dels clàssics Ramon Llull i Ausiàs March, als més joves i actuals Francesc Serés, Joan Lluís Lluís o Joan Daniel Bezsonoff. De cadascun dels autors ressenyats hi trobareu el seu recorregut vital i literari a partir de les marques que les geografies viscudes han deixat a la seua obra. En paraules de Soldevila, «es tractava que l’autor parlés dels seus llocs preferits i que en donés flaixos homogenis que ajudessin el potencial lector, primer, a immergir-s’hi i, de seguida que fos possible, a anar a trobar els paisatges amb ampliació de les lectures que se’ls ofereixen en les semblances.»

Si a la Geografia literària, Soldevila enllaça admirablement la tradició literària i la realitat de l’entorn, als Universos literaris trau a la llum els lligams de l’escriptor al territori, en un afany d’aportar elements a la creació de l’imaginari col·lectiu que tota cultura necessita per sobreviure. Tota l’obra és un catàleg de llocs que hauríem de saber conservar, almenys els que encara no s’han perdut, per tal de no fer que el nostre país esdevinga un altre no-lloc.

Si voleu fer un tast dels Universos literaris, podeu llegir alguna de les semblances que al seu moment es van publicar a La Veu dels Llibres (El Burjassot d’Estellés; Josep Pla i l’Empordanet; L’Andratx mític de Baltasar Porcel; Els cims de la genialitat, Jacint Verdaguer; Rodoreda, a mercè dels druides i dels àngels; La València mutant de Joan Francesc Mira; Francesc Serés, del Cinca a la Vall de Ser).