‘La mà de Fàtima’, o l’opressió d’un poble. Ildefonso Falcones

Traducció de Carles Urritz Geli

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Ildefonso Falcones
Ildefonso Falcones
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Ildefonso Falcones (Barcelona, 1959) és advocat i un dels escriptors actuals més reconeguts de novel·la històrica. Diu que l’èxit de les seues obres està en el fet que són àgils i entretingudes, que conten moltes coses i que estan ben fonamentades històricament. No s’ha plantejat deixar el món jurídic per a dedicar-se exclusivament a la literatura, ja què considera que exercint l’advocacia està més prop dels problemes reals de les persones.

Amb La mà de Fàtima va guanyar el Premi Roma 2010 i es va fer mereixedor del nom d’un carrer a Juviles (Las Alpujarras, Granada).

L’obra va ser publicada en català per Rosa del Vents, el segell de Penguin Random House. De la traducció es va encarregar Carles Urritz, que també ha treballat en obres de Julia Navarro, E. L. James, Katherine Neville, Richard Matheson, Roald Dahl, etc. Sempre he dit que la tasca dels traductors és tan important com la dels escriptors i ho reinvidique novament. Urritz ha emprat un vocabulari ric i precís, que en res ha d’envejar l’original de Falcones.

Rosa dels Vents (2009)
L’acció de l’obra transcorre al segle XVI, quan ja havia caigut el Regne de Granada. L’autor retrata la vida d’Hernando Ruiz, mal anomenat el Natzaré perquè és fill d’una dona mora i un sacerdot catòlic

Com que estic fent una ressenya i no una crítica literària, puc dir que vaig escollir aquest llibre després d’haver viatjat a Las Alpajurras, Còrdova i Granada. Havent gaudit tant dels paisatges i monuments andalusins, em va abellir rellegir La mà de Fàtima. L’acció de l’obra transcorre al segle XVI, quan ja havia caigut el Regne de Granada. L’autor retrata la vida d’Hernando Ruiz, mal anomenat el Natzaré perquè és fill d’una dona mora i un sacerdot catòlic que la va violar. A través de les vicissituds d’Hernando, l’autor conta la rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras i les seues conseqüències, aborda la difícil convivència de les dues religions, la repressió social i institucional a què estigueren sotmesos els moriscos, les intrigues i aliances polítiques entre monarques i sultans, les incursions barbaresques a la península en un intent de recuperar Al-Àndalus, la fugida desesperada a Àfrica de molts moriscos... i tantes coses, que les 920 pàgines del llibre hi fan curt. Sempre, però, queda espai per a les peripècies personals d’Hernando i Fàtima, el seu gran amor. Ell comença sent una criatura maltractada pel seu padrastre i va creixent en cos i saviesa, gràcies al seu mentor Hamid. El protagonista està entestat a acostar les religions i trobar l’harmonia entre les dues cultures, a pesar de les moltes penalitats que pateix en carn pròpia.

A banda d’un argument emotiu i emocionant, el que més m’ha agradat d’aquest llibre és la forma de retratar tan detalladament l’estil de vida dels moriscos del segle XVI.

la rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras i les seues conseqüències, aborda la difícil convivència de les dues religions, la repressió social i institucional a què estigueren sotmesos els moriscos, les intrigues i aliances polítiques entre monarques i sultans, les incursions barbaresques

Igualment, em pareixen dignes de lloança les descripcions dels espais geogràfics on transcorre l’acció. Tant la bellesa feréstega de Las Alpujarras, amb Sierra Nevada i els seus poblets, com Granada i Còrdova, a través de la quals passeges, escoltant el seu bullici i notant les olors de les espècies i les flors; com també del territori africà, per on campen pirates, mercaders, esclaus i alliberats.

En darrer terme, l’autor es fa ressò de la cruel repressió a què els cristians vencedors van sotmetre al poble morisc. És un fet sabut que la història s’escriu pels guanyadors, bé està que se’ls done veu als perdedors. La visió de l’anomenada Reconquista des dels ulls dels moriscos és molt diferent a la que figura en la majoria dels textos que la conten. I resulta colpidor llegir les penalitats que van passar homes, dones, ancians i criatures. Batejats a la força, rebutjats per la societat, esclavitzats, obligats a renunciar a la seua llengua i costums, expulsats de la seues cases... Aquesta va ser la cruel realitat dels perdedors, una opressió tràgica que malauradament es repeteix en l’actualitat després de cada guerra, invasió o conquista.

Per acabar, recomane La mà de Fàtima als lectors i les lectores disposades a fer un viatge bidimensional i ser testimonis de la riquesa cultural andalusí i la resistència d’un poble a ser exterminat.