Enllà de la mar: ‘L’increïble viatge a l’Illa Gran’, de Josep Millo

per Jesús Ferrís

Narrativa juvenil

Josep Millo
Josep Millo
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Emprendre un viatge durant les vacances d’estiu és un punt de partida que sovinteja en la narrativa juvenil, raó per la qual em sent obligat a justificar aquesta recomanació estival. Primer, es tracta d’una novel·la juvenil llegidora també per als adults ja que presenta una fórmula que no és la que sol definir el gènere. Mireu si és així que el jove protagonista descarta anar a una colònia d’estiu —amb «xiques»— perquè l'estira més una maroma de barco. Segon, ostenta el mèrit d’haver perdurat en el temps amb diverses reedicions. M’explique: Viatge a Illa Gran es va publicar a principi de la dècada dels anys noranta en Tabarca Llibres, amb uns dibuixos simpàtics de Josep Lluís Zaragoza. L’edició que podem trobar actualment en el web de l’editorial, Viatge a l’Illa Gran (1999), conserva la guia de lectura de Mercé Viana. D’altra banda, L’increïble viatge a l’Illa Gran és, emprant l’argot dels informàtics, la versió 3.0. Aquesta reescriptura data de l’any 2015 i forma part de la col·lecció Espurna d’Edicions Bromera. I tercer, l’autor, Josep Millo és un escriptor entrenat en la narració d’intriga, adobada d’aventures; un gènere que clarament domina, com ja ha demostrat en diverses ocasions amb novel·les juvenils de qualitat com ara L’enigma dels prismàtics, La mort espera a Varsòvia, El verí de la cobra o Per què tot em passa a mi?

la declaració novel·lada d’un xic, Albert, davant d’un micròfon radiofònic arran de la seua estada en un indret que desconeixia: l’Illa Gran

Pel que fa a l’argument, es pot resumir com la declaració novel·lada d’un xic, Albert, davant d’un micròfon radiofònic arran de la seua estada en un indret que desconeixia: l’Illa Gran. Al llarg dels nou capítols, el narrador protagonista es recrea en l’experiència ben peculiar que ha viscut, això és, una sèrie d’accions i de sensacions no exemptes de sobresalts i que, al remat, li fan veure el món amb uns altres ulls. És ben bé per això que el principal motiu que el fa acudir a l’emissora de ràdio és per denunciar el risc que corre l’illa i els seus habitants. Un perill basat en un context històric. Perquè cal recordar que el lloc on transcorre l’acció –les illes Columbretes– es va convertir en un camp de tir per a les operacions militars de l’exèrcit, «com si hi hagueren abocat les bombes de totes les guerres». L’any 1982 s’hi van prohibir les maniobres i el 1988 va ser declarat com a Parc Natural, fet que ha permés preservar un extraordinari patrimoni ecològic. Tot i l’alt grau de protecció, «podria passar qualsevol cosa, fins i tot que sembraren la mar de plataformes petrolieres». Com a curiositat, vull afegir que l’autor va visitar les illes quinze anys després de la primera edició i al llibre les anomena amb el mateix nom que els grecs, «Illes Ophiüses».

Bromera (2015)

Com és lògic, un paratge tan màgic i imponent com l’arxipèlag de les illes Columbretes ha inspirat més títols memorables. Ara mateix em ve al cap la història de l’heroi mític Tombatossals, de Josep Pasqual Tirado; la narració excel·lent d’Anna Moner sobre la llegenda de la dona colobra, El fotògraf de les Columbretes; i la novel·la de Vicent Usó, Les veus i la boira, guanyadora del Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa.

cal recordar que el lloc on transcorre l’acció –les illes Columbretes– es va convertir en un camp de tir per a les operacions militars de l’exèrcit, «com si hi hagueren abocat les bombes de totes les guerres»

Tornant a l’obra de Josep Millo, m’agradaria remarcar que és un text efectiu, en el qual no hi ha res sobrer, els ingredients estan ben combinats i la tensió narrativa està ben dosificada, amb diversos moments àlgids. Es tracta d’una lectura fluida, amb un llenguatge àgil, entenedor i, a més, conté elements de caire poètic. Contràriament, si el protagonista és un jove que no ha navegat mai, grinyola una mica el coneixement que té del vocabulari nàutic. Per últim, em sembla molt interessant com Millo explica i lliga la llegenda del Turó del Felí amb la trama de la novel·la. L’adjectiu «increïble» del títol resulta del tot escaient.

En definitiva, quan acabem de llegir L’increïble viatge a l’Illa Gran, sabem que hem tingut a les mans una narració tan entretinguda com didàctica. La petjada que deixa en Albert el seu viatge a les Columbretes, a nosaltres ens fa valorar un dels petits espais insulars de més interés ecològic de la Mediterrània. De retruc, també ens encamina cap a la corresponsabilitat en la conservació dels nostres Parcs Naturals i, per descomptat, cal lluitar «pacíficament» contra tot allò que puga degradar el medi ambient. Ens hi va la vida, afirmen els experts.