‘Converses i notes’ de Guido Sari, una aposta per la dignitat

per Enric Umbert-Rexach

Poesia

Guido Sari
Guido Sari
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La jove editorial Trípode acaba d’afegir al seu brillant portafolis una peça de gran valor, Converses i notes del poeta alguerès Guido Sari (l'Alguer, 1950). Un escriptor pràcticament desconegut en el panorama líric català actual tot i la tasca immensa que està portant a terme tant per afavorir la permanència del català dellà les nostres fronteres com per la defensa de la cultura nuràgica. Guido Sari és un autor polifacètic si ens atenim al seu variat repertori format per títols de gran qualitat literària com ara Poemari mínim (2013), Els ocells màgics (2015) i Preludis, simfonies i impromptus (2016); és, a més, dinamitzador cultural i membre fundador de la secció sarda d’Omnium Cultural. Ha estat reconegut amb el prestigiós Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla l’any 2013.

Converses i notes és un volum de trenta-cinc poemes escrits en català i que ara es presenten en versió bilingüe català-italià amb pròleg del filòleg Emigdi Subirats. Sari entén la poesia com un instrument per observar la realitat des d’un vessant crític amb la finalitat d’entendre les connexions entre causes i efectes fugint al màxim d’estereotips i de prejudicis. Lluny d’apostar per determinats corrents filosòfics o moviments polítics, Sari creu que el poeta ha d’actuar com un visionari tot desvelant allò que es mou a l’ombra i que no es percep fàcilment. Des d’aquesta perspectiva, adverteix que vivim envoltats de paranys invisibles com són l’astúcia i la mentida, armes llancívoles dels poderosos. Sense caure en l’autobiografisme embafador, «¿han de ser expressió del jo els versos?», Sari posa en relleu que hem perdut l’adhesió a uns ideals humanistes i que ara ens trobem sotmesos a una perversa ideologia al servei dels interessos de les elits. I la tasca del poeta, per tant, ha de consistir a denunciar aquest afebliment de conviccions i promoure la capacitat crítica del lector, «els versos tenen aquest ofici de recordar que dies llunyans vam viure».

Tripode (2022)
discurs reflexiu i filosòfic pel davant del contemplatiu o de l’experiència. En conseqüència, l’estil és prosaic, planer i poc metafòric, però amb versos descriptius molt colpidors on «les paraules prenen cos en allò que designen»

Els poemes de Guido Sari segueixen un discurs reflexiu i filosòfic pel davant del contemplatiu o de l’experiència. En conseqüència, l’estil és prosaic, planer i poc metafòric, però amb versos descriptius molt colpidors on «les paraules prenen cos en allò que designen», com diu en un poema. La temàtica és diversa tot i que es mou, principalment, qüestionant la relació de l’individu amb la societat i les amenaces imperceptibles a les quals està sotmès. Poemes que denuncien l’obscena pretensió per part dels governants de dissoldre les identitats de la població, «els vostres drets són caramels que l’amo als servents adesiara proporciona». Sotmesos com estem a les mentides dels manaires que «es tornen veritat dia rere dia». Autoritats oligarques que ens voldrien muts dins d’un redol; un estat que es reserva el dret de castigar-nos i que tan sols concedeix la nostra casa com espai de llibertat. Guido Sari es rebel·la contra l’evidència que el mestissatge ètnic i cultural «és només una estratègia per crear una mà d’obra futura molt barata». Però manté l’esperança que «...el poble, un dia, refusarà opi i mentides, que tostemps li doneu per atordir-lo» salvant així el descrèdit dels valors i dels principis ètics que afavoreixen aptituds submises. Es tracta, en definitiva, d’una actualització de la idea de Walter Benjamin segons la qual l'auto-alienació de la humanitat ha arribat a un grau que li permet viure la seva pròpia destrucció com un gaudi estètic. Per això el nostre poeta esperona el lector amb versos com «¿per què no esquinceu el filat que enreda els vostres dies?».

que hem perdut l’adhesió a uns ideals humanistes i que ara ens trobem sotmesos a una perversa ideologia al servei dels interessos de les elits

Aquest viatge poètic de denúncia també es bifurca per altres vials on s’esplaia amb versos més lírics. Reflexiona sobre el pas del temps i el magnetisme que provoca el passat, «l’enyor neix de la consciència de la nostra feblesa». I parla, també, de l’inestable eternitat que té l’instant, aquell que «no té un abans, perquè l’abans oblida ni té un després, perquè el després és boira»; i és que l’instant, que es diu etern per ell mateix, sempre té «la urgència amarga de morir-se». Versa sobre temes com la bellesa, «quan veig el bell desitjo posseir-lo», que entén que no és subjectiva perquè, si ho fos, «es reduiria a l’agradable i a l’útil».

Convido a la lectura dels poemes de Converses i notes de Guido Sari, per tractar-se d’una poesia que ens interpel·la i ajuda a prendre consciència de la nostra condició. Una bella i decidida aposta per la dignitat.