‘Pa de llimona amb llavors de rosella’, la vida en receptes, de Cristina Campos

Traducció d’Aurèlia Manils

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Cristina Campos
Cristina Campos
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Cristina Campos (Barcelona, 1975) és llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment compagina el seu treball en el sector audiovisual amb la creació literària. Pa de llimona amb llavors de rosella és la seua primera novel·la.

L’autora assegura que el fet d’haver-se format com a guionista ha influït molt en l’èxit del seu llibre, que ja va per la cinquena edició. Diu que es tracta d’una història molt visual i gens descriptiva, la qual cosa ha comportat que es duga a la pantalla gran. Igualment assegura que va voler retre un homenatge al llibre Com aigua per a xocolate, de Laura Esquiel, de qui és gran admiradora. També ho és d’Isabel Allende i Gabriel García Márquez.

Pa de llimona amb llavors de rosella ha sigut editada en català per Capital Books, que té per lema: «Tornaràs a llegir, tornaràs a gaudir».

els personatges són el plat fort del llibre. Dues dones. Dues visions dispars de la vida. Anna, la germana major, és discreta, submisa i convencional. Marina és aventurera, independent i altruista

Quant a la traducció, és d’Aurèlia Manils Guarro (Barcelona, 1961), qui afirma que en la seua feina posa tant d’entusiasme en un eslògan de màrqueting com en una clàusula contractual, un assaig clínic o una novel·la. En qualsevol cas, el seu entusiasme ha produït una traducció perfecta d’aquest llibre.

Del disseny de la coberta, se n’ha encarregat Mateja Kovak, un il·lustrador i pintor croat. Es tracta d’una imatge molt senzilla però també atractiva, perquè posa de manifest la importància de les protagonistes d’aquesta obra: dues dones molt diferents físicament i emocionalment.

Respecte del títol, he de dir que és el principal motiu pel qual vaig triar el llibre de Cristina Campos. Pa de llimona amb llavors de rosella. No sols em va despertar la curiositat sinó que només pronunciant-lo ja em feia sentir bé, a gust, com si estiguera tastant i flairant aquesta delícia.

La butxaca (2021)

Amb l’argument seré breu perquè vull deixar-vos amb la mel (o el pa) en la boca. L’obra conta la història de dues germanes mallorquines, Anna i Marina, a les quals la vida va separar i les va portar per camins diferents. Anys després, els seus destins tornen a unir-se gràcies a una herència inesperada. Resulta que María Dolores, una dona misteriosa, els ha llegat un forn i un molí. A pesar que la primera intenció de les germanes és vendre els béns heretats, Marina decideix investigar la identitat de la benefactora i els motius pels quals els va fer aquell meravellós obsequi. La decisió desencadena una sèrie de conflictes i esdeveniments que m’han mantingut enganxada fins al final.

Contat així, aquesta història pot semblar una de tantes altres sobre secrets familiars, però el llibre dona per a molt més. Començant pels llocs on transcorre la història: els fantàstics paratges de la illa de Mallorca, especialment l’idíl·lic poble de Valldemossa; i en contraposició, la duresa del paisatge etíop i d’altres terrenys on es mouen els membres de Metges Sense Fronteres.

Com he dit abans, els personatges són el plat fort del llibre. Dues dones. Dues visions dispars de la vida. Anna, la germana major, és discreta, submisa i convencional. Marina és aventurera, independent i altruista. Però, cadascuna ha viscut com ha volgut o és el destí qui ha triat el seu camí? L’autora ens planteja la possibilitat que no sempre les persones podem escollir i que sovint som el producte d’un cúmul de circumstàncies personals i socials que se’ns ha imposat.

A banda dels lligams familiars, la novel·la tracta altres temes com són la cooperació internacional, la difícil situació de les dones en el continent africà, l'adopció i els problemes burocràtics que comporta, el càncer de mama, l'homosexualitat, el masclisme

A banda dels lligams familiars, la novel·la tracta altres temes com són la cooperació internacional, la difícil situació de les dones en el continent africà, l'adopció i els problemes burocràtics que comporta, el càncer de mama, l'homosexualitat, el masclisme, la falta d’escrúpols de la classe benestant o l’especulació immobiliària. Com vegeu, una varietat que resultaria difícil de combinar si no és per la visió omniscient de la narradora.

Personalment, crec que un dels grans atractius de l’obra és que cada capítol comença amb una recepta de pa. He d’aclarir que no em considere una amant dels llibres de gastronomia. Però l’accessibilitat dels ingredients i la senzillesa de l’elaboració d’aquestes receptes m’han donat ganes de posar-me un davantal i buscar un forn tan acollidor com el de Valldemossa.

Diu Cristina Campos que Pa de llimona amb llavors de rosella no és una obra femenina ni feminista. Jo respecte el seu parer, per descomptat. Però, com a lectora, tinc la meua opinió pròpia i afirme que es tracta d’una història de sororitat. Efectivament, es crea una xarxa molt potent que uneix dones de diferents edats, procedències i filosofies. Apta per a qualsevol gènere, sí, però amb sentiments i experiències pròpiament femenines de les quals tothom pot aprendre i gaudir.