Acaba de sortir publicat el llibre que recull els poemes, millor dit, els fragments de poemes, que s’han conservat de Safo de Lesbos (VII-VI aC) amb el títol de I desitjo i cremo, un dels versos del volum. L’edició i traducció és del doctor en clàssiques Eloi Creus, i compte amb un epíleg de la poeta i filòloga Maria Callis, qui analitza els lligams de la poesia sàfica amb la catalana més recent. Eloi Creus signa un excel·lent i molt instructiu pròleg amb el qual descobrim que dins el corpus literari més antic de la història, Safo fou un cas aïllat, perquè, entre altres motius, al llarg dels gairebé cent-setanta fragments de què disposem, comprovem com la poeta se surt de l’èpica dels seus contemporanis en obviar temes recurrents de l’època com ara la batalla homèrica i deixa de banda la súplica als Déus redemptors. Per contra, Safo de Mitilene, com també és coneguda, transmuta aquesta dialèctica per invocar líricament una deessa mot propera, Afrodita, amb el propòsit que intercedeixi en la bona fi de les seves relacions amoroses. Safo vol, sempre amb veu melosa, establir un diàleg amb ella, fet estilístic totalment impensable en aquella època. Els poemes entren per primera vegada en la vida domèstica, alguns amb to irònic, en les relacions d’amor i d’amistat, en el desig, i es permet mostrar una actitud antibel·licista, fet totalment innovador. I un tòpic indefugible, l’anhel de pervivència en el temps que expressa Safo en el paràgraf 147: «Et dic que de nosaltres algú en té el record». Una construcció literària, per tant, molt diversa i que va més enllà de la coneguda associació voluptuosa.

no se’n conserva cap de sencer. Això obliga el lector a situar-se com ho faria davant una estàtua mancada d’alguna extremitat, amb el consegüent i temptador repte d’omplir o reconstruir el buit que té al davant

Safo va ser la precursora del que ara anomenem l'estrofa sàfica; una composició mixta de tres versos hendecasíl·labs i un quart pentasil·làbic amb accent en la primera síl·laba. Poemes que se suposa, atesa la particular accentuació, eren pensats per ser cantats; d’estil popular o epitalàmic (oda nupcial) i acompanyats de la lira tocada amb el plectre, que ara en diem pua i que es creu inventada per la mateixa poeta. Poemes que llisquen de forma molt natural, però, malauradament, no se’n conserva cap de sencer. Això obliga el lector a situar-se com ho faria davant una estàtua mancada d’alguna extremitat, amb el consegüent i temptador repte d’omplir o reconstruir el buit que té al davant. Així doncs, aquest contrast de fragment i omissió, de cant i silenci, ens estimula el magí.

Escolteu la lectura del preciós poema 31 en la veu de la rapsoda Berta Giraut:

Tot i que només ens ha arribat una petita part del que se suposa que va escriure la poeta, aquesta publicació, I desitjo i cremo, malgrat el subtítol desconcertant de «poesies incompletes», és la versió més completa en català que ara per ara en tenim. Hi llegim totes les troballes papirològiques atribuïdes a Safo que els darrers anys han estat restituïdes amb l’addició de cinquanta-cinc documents d’autors grecollatins que emmarquen el perfil de la poeta. Es desprèn d’aquests testimonis que, per a alguns com ara Plató, Safo va ser la dècima musa que tocava una lira d’or; i per a altres, una institutriu de senyoretes, una sacerdotessa o una puta viciosa, com la titllava Tacià. Entre aquests escrits en trobem un de molt interessant, el d’una famosa carta atribuïda a Ovidi, «Carta de Safo a Faó», que podem llegir en traducció d’Estela Mas, on es fabula el desesper de Safo en veure que no és corresposta pel seu amat Faó i decideix llançar-se al mar des del promontori de Lèucada. Tot aquest compendi de testimonis, per tant, permet reconstruir la imatge llegendària d’una poeta cabdal que va destacar en un entorn absolutament patriarcal.

La traducció intueixo que és bona perquè, tot i que servidor desconeix l’idioma grec antic i modern. He fet un breu exercici comparatiu amb altres de recents i observo que l’Eloi Creus, entre altres encerts, entoma la pauta grega dels compostos per crear neologismes com ara ‘trenaenganys’ o ‘dolçamargant’. A més, un altre fet diferencial, trasllada la musicalitat originària i la re-crea utilitzant decasíl·labs amb rigorosa accentuació per fer-la més propera al català actual. Veiem un exemple:

Nereides, sobiranes de la mar,
deixeu que el meu germà bo i sa em retorni
i el que desitja en el seu cor que passi
           feu que es compleixi;
que dels errors passats pugui desfer-se,
que sigui l’alegria dels amics
i per als nostres enemics, flagell,
           fins que no en quedin.

Safo tractà molts temes, però hi ha predominat el component lasciu de molts dels seus cants que ha donat peu al concepte de lesbianisme, nom basat en el topònim d’origen de la poeta; un fet que, malauradament, ha arraconat el valor artístic de la seva obra. Tot i tractar-se d’una propensió relativament normalitzada en aquella època, encara avui, per absurd que pugui semblar, trasbalsa i mou rius de tinta. Eloi Creus diu en el pròleg que «l’homosexualitat era ben vista sempre que es donés entre una persona més gran que iniciava la més jove en els sabers sexuals de la passió amorosa (Afrodita) i de cap manera no podia substituir la normativitat del matrimoni (Hera)». És pel pes de les repressions religioses i dels poders mediàtics que la societat actual entoma amb moltes contradiccions aquest tema que Safo va cantar sense complexos?

Els poemes entren per primera vegada en la vida domèstica, alguns amb to irònic, en les relacions d’amor i d’amistat, en el desig, i es permet mostrar una actitud antibel·licista, fet totalment innovador

La versió teatral que hem pogut veure el mes de juliol al Teatre Romea, dins del Festival Grec de Barcelona, de la mà de la directora Marta Pazos, text de Maria Folguera i música de Christina Rosenvinge, qui, a més, representava a la mateixa Safo, aprofundeix en aquest aspecte eròtic i l’utilitza com a element central d’una representació d’estètica kitsch regada amb música moderna força impactant. Una posada en escena que no deixa a ningú indiferent.

Celebrem, doncs, aquestes interessants apostes sàfiques per recuperar una figura literària cabdal de la poesia grega i femenina.