Llorenç Giménez o l’impuls de la paraula

per Jesús Ferrís

Entre-veus

Llorenç Giménez
Llorenç Giménez | IMATGE D'ARXIU
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Quan un decés és capaç de generar moltes mostres de condol i tot un seguit d’homenatges de diferents sectors de la societat, en forma d’actes, d’articles d’opinió i, fins i tot, de publicacions editorials, és evident que ens trobem davant d’un personatge cabdal que ha deixat una empremta indeleble en la memòria col·lectiva. Això ha passat amb Llorenç Giménez, el nostre contacontes Llorenç, que va nàixer a Alfafar l’any 1954 i va morir, a conseqüència d’un càncer, l’estiu de 2019, quan encara eren imprescindibles per al nostre país les seues històries narrades oralment, amb el seu propi estil, la seua càlida veu i el seu somriure inesgotable. En la xarxa d’Internet hi podem veure com desplegava els seus dots de narrador –per exemple, en el web d’À Punt Mèdia–, per a ell improvisar una narració era tan fàcil com el parenostre. Ben mirat, fou el resultat d’un bagatge laboral farcit d’experiències.

Contes, rondalles, acudits, embarbussaments, endevinalles, cançons... En definitiva, tresors de paraules que va recuperar de l’oblit i que, amb el pas del temps, s’han convertit en un patrimoni cultural important

De professió, mestre d’escola. Va ser un dels motors de la renovació pedagògica de l’escola valenciana i de la introducció del valencià a les aules. Així mateix, l’any 1975, ell, Rosa Serrano i altres ensenyants –Teresa Hermoso, Dolors Aparisi, Mario Mañes...– van posar en marxa l’Escola Gavina a l’Eliana, una de les primeres escoles privades en la llengua del país. La dècada d’intens compromís que va viure en aquesta escola concertada ha quedat reconeguda recentment. Em referisc al projecte que, jugant jugant, va començar amb un homenatge festiu el desembre de 2019 i, després de dos anys de treball entre el professorat i l’alumnat, ha acabat convertint-se en un emotiu llibre acompanyat per la música d’un cor infantil. D’aquesta manera, Somriures amb Llorenç (Edicions del Bullent, 2022) consta d’un conte signat per Núria Sendra on, a través de la història de la fada Violeta, podem saber més coses sobre la vida de Llorenç. Respecte de les cançons, aquestes ja no venen en format CD, com Les cançons de Llorenç o Vull ser muixeranguera! Si volem gaudir de tot el contingut, hem d’accedir a un lloc web mitjançant un codi QR. Els beneficis van destinats a Aspanion, una associació que treballa per la investigació i cura del càncer infantil i ajuda a les famílies afectades.

Bullent (2022)

El canvi a l’escola pública fou, per a Llorenç, el punt d’arrancada en l’autoria de llibres. De resultes de la seua primera destinació –C.P. Sant Blai de Llaurí–, recopilà Les rondalles de la Ribera amb la col·laboració de Lleonard Torres. Un primer llibre al qual en seguirien uns quants més fins a sobrepassar la vintena. Contes, rondalles, acudits, embarbussaments, endevinalles, cançons... En definitiva, tresors de paraules que va recuperar de l’oblit i que, amb el pas del temps, s’han convertit en un patrimoni cultural important que hem de ser capaços de conservar, com ell va saber preservar i conservar la rica tradició oral valenciana. Durant la seua vida fou reconegut amb premis diversos, entre els quals l’Empar de Lanuza de literatura infantil, el de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil i el de l’Associació de Biblioteques Valencianes.

Com a rondallaire professional, actuà per a públics de totes les edats: en el mitjans informatius, trobades, fires de llibres, centres escolars, biblioteques, teatres, llars dels jubilats, etc.

L’any 1996, després de 18 anys treballant en diferents escoles, deixà l’ofici de mestre per a recórrer la Seca i la Meca contant i escoltant històries. Com a rondallaire professional, actuà per a públics de totes les edats: en el mitjans informatius, trobades, fires de llibres, centres escolars, biblioteques, teatres, llars dels jubilats, etc. Fins i tot va assistir a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara; una viatge amb amics que ha quedat plasmat en un llibret deliciós: Contes i poemes que vénen de Mèxic (Tàndem Edicions, 2010). Com va dir en una entrevista per al diari Levante-EMV, «anara on anara sempre m’han rebut bé».

Com no podia ser d’altra manera, amb contes l’han volgut homenatjar una bona colla d’amigues i amics. Exactament, vint-i-un escriptors de reconegut prestigi en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil o, com hauria dit Joan Fuster, «genis consagrats». En Conte Contat... Històries en homenatge a Llorenç Giménez, el Contacontes (Edicions del Bullent, 2020) podem llegir un bon grapat de contes amb les seues corresponents il·lustracions. No cal dir que l’estructura és de narració popular i, òbviament, de tema meravellós, costumista i d’animals personificats. Sí que és interessant subratllar que més de la meitat fan referència al carismàtic contacontes. El conjunt és d’una qualitat notable. Els beneficis d’aquest llibre són per a l’Associació Carena, de suport psicològic en malalties greus.

Bullent (2021)

L’escriptor Francesc Gisbert, des de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat, va proposar a Amàlia Garrigós la brillant idea d’arredonir el llibre Conte contat... amb un homenatge sonor. Una proposta que ha vist la llum en forma de podcast, com diuen ara. És a dir, un programa de ràdio per internet, conduït per la mateixa periodista, amb testimonis que diuen molt de la personalitat alegre del mestre Llorenç, així com fragments dels contes de l’esmentat llibre.

Finalment, tenim Contes per a tu (Perifèric Edicions, 2020). També és una obra d’autoria col·lectiva. Repeteixen l’empresa Mercé Viana i Carles Cano. Hi trobem primer un conte del mateix Llorenç, i a continuació vuit més. La majoria són, més aviat, relats curts i alguns tenen la particularitat d’abordar temes delicats. Segurament, el text que més us puga colpir és el de Pasqual Alapont, perquè no solem trobar narracions breus sobre el problema de la pederàstia. Cada història està encapçalada per un dibuix del veterà il·lustrador Paco Giménez.

Perifèric (2020)

Magnifiques ocasions les què disposem per a passar-ho bé mentre mantenim viu el record d’un home que ha contribuït, amb el seu granet d’arena, a la dignitat del poble valencià. M’he referit a Llorenç Giménez, com haguera pogut fer el mateix amb Carme Miquel o Francesc de Paula Burguera, posem per cas. Només tracte de dir que, per fortuna, tenim molta gent que mereix els nostre record i el nostre homenatge. Convindrem, aleshores, en la necessitat de recuperar l’obra i la memòria de les dones i els homes que per la seua aportació intel·lectual, professional, artística o humana, formen part del nostre patrimoni com a poble, i per la qual cosa hem d’estar ben orgullosos.