Club Editor publica una traducció àmplia al català dels diaris de Virginia Woolf

Gonzalo Torné, antòleg, i Carlota Gurt, traductora, són els artífex del volum de 500 pàgines

per DLV

InfoLlibres

Club Editor publica una traducció àmplia al català dels diaris de Virginia Woolf
Club Editor publica una traducció àmplia al català dels diaris de Virginia Woolf
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Club Editor publica aquest dimecres una àmplia traducció al català dels diaris de Virginia Woolf, amb selecció de Gonzalo Torné i traducció de la també escriptora Carlota Gurt. El volum de vora 500 pàgines conté una tria cronològica d'una mica menys de la meitat del conjunt dels dietaris de Woolf, acompanyats d'un pròleg, cortines informatives per donar context, un cos de notes propi i les biografies dels personatges més importants que hi apareixen. L'antologia «eixampla el terreny de la reflexió sobre la literatura», diu l'editora Maria Bohigas, alhora que engreixa el catàleg de la col·lecció «La cara fosca de les lletres», on al novembre s'incorporarà un primer volum de les memòries de Gustave Flaubert traduïdes per Georgina Solà.

Diaris, de Virginia Woolf, és primera traducció de Club Editor per a la col·lecció que dedica als dietaris, correspondències i llibres de memòries, on ja figuren títols dedicats a Mercè Rodoreda, Màrius Torres, Ferran Planes o Joan Sales.

«Els seus diaris tenen unes dimensions difícils de manegar», explica Torné sobre la conveniència de fer una mica de tria per condensar en un sol llibre els sis volums que ocupen els originals publicats a l'anglés i en altres llengües (però mai al català).

El llibre s'ordena cronològicament, amb una selecció d'entrades dels diaris que va escriure entre l'any 1915 i el 1941, poc abans del seu suïcidi. Això respon a l'objectiu de «reproduir l'objectiu inicial» de l'escriptora britànica, segons el periodista, crear material en brut per una futura autobiografia. Els altres dos propòsits dels seus escrits personals haurien estat «disciplinar-se com a autora amb una agitada vida social, i recollir tant les seues inquietuds artístiques com les relacions amb el seu entorn més proper i cultural», sosté Torné.

«Una antologia és una reflexió sobre una obra», el secunda Maria Bohigas, per remarcar la voluntat de l'editorial de contribuir a «eixamplar el terreny de la reflexió sobre la literatura», a mostrar «la cara oculta» dels autors. I de fer-ho «des d'aquí», afegeix, amb la mirada de dos escriptors (Torné i Gurt ho són), i un cos de notes nou per ampliar la comprensió dels textos.

En aquest sentit, el volum conté un pròleg generós del mateix Torné, introdueix una sèrie d'inputs informatius cada 4 o 5 anys d'entrades, inclou l'esmentat cos de notes i, també, un apèndix amb el conjunt de biografies dels personatges més destacats que apareixen citats.

La traducció, «tortuosa i meravellosa alhora»

Carlota Gurt ha confessat que el procés de traducció dels dietaris de Virginia Woolf ha estat «un viatge de terror», alhora que «il·luminador i meravellós». L'escriptora i traductora ha raonat que, més que per la dificultat del text, el procés ha sigut «llarg, difícil, tortuós i tràgic» en la mesura que s'ha vist reflectida en alguns aspectes de la personalitat de Woolf.

No obstant això, Gurt celebra haver rebut l'encàrrec de l'editorial i haver-se enfrontat a una obra, els dietaris, que en certa manera li interessen »més que la seva prosa». La traductora ha destacat com la va copsar la «franquesa» dels textos de Woolf, i com mostren la complexitat del personatge. «La veus molt despullada, i sovint es retrata. Hi ha la Woolf monstre –la que proclama “un que ja no em llegirà”, quan mor una persona-, i també la que es creu que és l'hòstia i escriurà una obra mestra i la que dubta de si mateixa i pensa que el que fa no val res; hi ha totes les contradiccions i totes les pors», ha resumit Gurt.

Sobre el criteri de selecció dels diaris a fi de fer l'obra digerible (i en un volum), Torné ha dit que han optat pels «passatges més sucosos», evitant repeticions i també els fragments menys treballats, «amb una visió planera, del dia a dia» que no s'estalvia detalls personals (com sí que fa la versió publicada pel seu marit Leonard Woolf, apunta l'antòleg).

Inquietuds literàries, vida social i vida íntima del matrimoni Woolf, tot hi és en aquest «tràveling sintètic de la vida, els pensaments, la quotidianitat, sense la llauna d'haver de llegir repeticions, anades enrere, textos en brut, passatges més insubstancials». Una visió, doncs, que inclou tant el que ella pretenia fer amb els seus diaris (material per una autobiografia), com de la seua vida social i literària.