Un mag de Terramar és el primer llibre de la saga del Cicle de Terramar de la cèlebre escriptora de fantasia i ciència-ficció Ursula Le Guin. Va ser guanyador del premi Boston Globe-Horn Book el 1969 i fou rebut amb aprovació per part de crítics i lectors, primer com a narrativa infantil, després com a obra destinada a un públic general. Junt amb la sèrie d’Ekumen, entre les quals s’inclou La mà esquerra de la foscor, les novel·les del Cicle de Terramar són de les més conegudes i llegides de l’autora, i han influenciat llibres tan coneguts com ara els de Harry Potter. Es tracta d’un clàssic de la literatura infantil i juvenil que encantarà tant als nens com als adults, i sobretot als amants de mites i llegendes.

perseguir les seues ambicions a la prestigiosa escola de mags de Roke. Allí de seguida destaca sobre els seus companys, però malgrat el reconeixement dels mestres i l’admiració de molts alumnes, en Ged és fàcilment provocat pels altres

El llibre narra la infantesa i l’adolescència del qui esdevindria el mag més poderós de Terramar, l’Esparver, que, com tots els habitants de Terramar, té un altre nom, Ged, el seu nom veritable, que atorga poder sobre ell a aquells qui el saben. Orfe de mare, amb un pare aspre i una tia que només té interés en ell pel seu talent, no té ningú qui tempere el seu caràcter altiu i arrogant, alimentat per les lloances dels altres i per la pròpia consciència del seu potencial. Ni tan sols ho aconsegueix el seu primer mestre, el savi Ogion, que hauria pogut apaivagar els defectes del seu caràcter, ja que en Ged, impacient, el deixa per perseguir les seues ambicions a la prestigiosa escola de mags de Roke. Allí de seguida destaca sobre els seus companys, però malgrat el reconeixement dels mestres i l’admiració de molts alumnes, en Ged és fàcilment provocat pels altres, revelant un ego que és tan gran com fràgil. Sobretot Jaspi, un alumne més gran, s’entesta a tractar-lo d’estúpid i a burlar-se dels seus humils orígens com a cabrer, i en Ged s’hi torna amb ganes, malgrat els esforços per evitar els enfrontaments del seu bondadós amic Veça, un personatge clau que acompanyarà el protagonista en els seus pitjors moments i el salvarà en més d’un sentit.

L’enveja i la rancúnia que en Jaspi i en Ged es tenen l’un a l’altre creix fins que, finalment, en una demostració de poder instada per l’orgull i l’odi, en Ged invoca una criatura temible que el deixa moribund i que el perseguirà en els seus viatges pels arxipèlags de Terramar, quan inevitablement abandone la seguretat de l’escola. El jove mag haurà de descobrir la naturalesa de l’indescriptible monstre que prova de destruir-lo, si se’n vol salvar.

d’un món on els mags exerceixen el seu poder sobre els éssers vivents, els elements i els objectes inanimats coneixent el seus noms veritables, però també és una història sobre trobar-se a un mateix, sobre el creixement i l’evolució personal

Un Mag de Terramar és una novel·la de màgia, criatures fantàstiques i aventures a través d’un món on els mags exerceixen el seu poder sobre els éssers vivents, els elements i els objectes inanimats coneixent el seus noms veritables, però també és una història sobre trobar-se a un mateix, sobre el creixement i l’evolució personal del protagonista des de la infantesa fins al final de l’adolescència, mentre descobreix qui és, quins són els seus deures i responsabilitats, què el fa feliç i quines persones estima i se l’estimen. És una bonica i emocionant història de redempció i de coneixement i acceptació de la nostra part fosca.

La cuidada edició de Raig Verd, amb la traducció de Blanca Busquets, inclou un epíleg molt recomanable de llegir sobre com Le Guin va escriure la novel·la, i quins aspectes va abordar de manera més tradicional i quins no tant. Pel que fa al paper de les dones, admet que va ser més convencional: Terramar és un món dominat pels homes, i hi ha pocs personatges femenins importants. En canvi, fou més subversiva pel que fa a l’absència del militarisme típic de les novel·les d’aquest gènere i a la presència de gent no blanca, que solien aparéixer com a personatges inferiors o malvats. Le Guin diu: “Has d’haver llegit un bon tros del llibre abans d’adonar-te que en Ged, com quasi tots els personatges, no és blanc”. “M’oposava a la tradició racista, ‘feia un al·legat’, però el feia en veu baixa”. Era una època en què els departaments artístics es negaven a fer una coberta que mostrés el protagonista tal com és descrit al llibre, amb la pell de color marró bronzat. Tampoc segueix la tradició de les narratives fantàstiques i les històries d’herois en el fet que l’objectiu de derrotar la Mort amb la Vida, o el Mal amb el Bé, o la foscor amb la llum, és substituït per la cerca d’un equilibri entre tots dos. A Un mag de Terramar hi trobareu, entre els termes fantàstics abstractes, un munt de missatges i temes que us faran reflexionar.