Perputxent és una vall entre el Benicadell i la vall de Gallinera, presidida per un emblemàtic castell situat estratègicament dalt d’un tossal, el qual domina la vall i el riu Serpis o d’Alcoi, que la travessa de part a part. Un castell des d’on Al-Azraq, «el dels ulls blaus», mil i una nits va contemplar la lluna reflectida en el riu i que ara continua en peu desafiant el pas dels segles, però en silenci, lluny d’aquells temps de revoltes en què Al-Azraq i Jaume I rivalitzaven per cada pam de terra.

El llibre La vall de Perputxent, és un treball d’investigació històrica que estudia una època decisiva en la vida de la vall, entre el final del segle XVI i el principi del XVII, un període que s’inicia amb els últims anys de la Perputxent morisca fins a l’expulsió del 1609, continua amb l’arribada dels nous pobladors cristians a final del 1611 i acaba amb tota una sèrie de canvis que es produiran a la nova Perputxent.

La vall era un dels territoris o comandes que hi havia sota la jurisdicció de l’orde de Montesa, però no una comanda qualsevol: en l’època dels moriscos era la que més ingressos reportava a l’orde i, per tant, la més desitjada per tot comanador, mentre els vassalls moriscos vivien entre la precarietat i la misèria, estigmatitzats per les autoritats. La conjuntura social i econòmica va desembocar en una revolta de les aljames de Perputxent i l’aparició d’un grup de quaranta o cinquanta rebels que recorrien els pobles de la vall, un bandolerisme insurgent que desafiava el poder senyorial i les forques al crit de «ni rei ni roc». Els moriscos Joan Adida de Pinet, Lluís Baca d’Almoines, Ausiàs Marqueset de Perputxent o el temut Josep Giber de Benilloba són alguns dels noms dels rebels que van rondar per la vall aquells anys.

Al setembre del 1609 es publicava el decret d’expulsió de tots els moriscos del Regne de València, i poques setmanes després els habitants de la vall de Perputxent, amb les poques coses que es van poder endur, eren obligats a encaminar-se als ports de Dénia i Xàbia per a emprendre un llarg i incert viatge cap al nord d’Àfrica. Amb ells se n’anaven per sempre la memòria col·lectiva, els cants tradicionals, les històries orals i les llegendes de tota una cultura que va impregnar durant segles places i carrers, valls i muntanyes.

A finals del 1611 se signaren les cartes de poblament dels quatre llocs que conformaven Perputxent i els nous pobladors prengueren possessió d’una vall, després de més de dos anys d’abandonament, de terres ermes, assuts trencats i séquies enrunades, així com cases assolades d’on prèviament els cristians dels pobles veïns s’havien endut tot el que havien pogut aprofitar: portes, finestres, canyissos o teules. El molí, l’almàssera, el forn, res no havia quedat en peu. Només el coratge d’aquells primers repobladors va fer que la vall i els seus pobles renasqueren. Eren prop d’un centenar de famílies convenientment repartides: a l’Orxa, vila principal i cap de la vall, els alcoians; a Canèssia i Benillup, els mallorquins, provinents majoritàriament de la vall de Gallinera, i a Beniarrés, gent de pobles i comarques veïnes, com ara Planes, la Pobla del Duc o Biar. Alguns anys més tard, una sèrie d’esdeveniments, epidèmies i penúries reduïren la població de la vall a la meitat. Aleshores, a causa d'una profunda transformació, Benillup i Canèssia quedaran despoblades, l’Orxa viurà un procés de mallorquinització i Beniarrés es consolidarà com a nou centre de poder de la vall.

L’estudi conjuga la qualitat científica i la divulgació popular i a partir de les fins ara inèdites cartes de poblament, els establiments de cases i terres i un exhaustiu i treballat recull de manuscrits de l’època, que permeten a l’autor fer una sèrie d’interessants aportacions a la història de la vall de Perputxent en particular i a la historiografia valenciana en general, que van des de la contribució a la toponímia, amb una llista de 160 topònims, fins a l’estudi de les característiques del repoblament, amb una especial atenció al protagonitzat per les famílies mallorquines. Un llibre, en definitiva, que completa els tan necessaris estudis d’història local.

Els llibres de Publicacions de la Universitat d'Alacant es poden comprar en les llibreries habituals o en el seu web.