Si la presència de gitanos catalans i catalanoparlants a l'Estat Francès és un fet prou conegut pels nord-catalans, a la resta dels Països Catalans, encara sorprèn trobar gitanos que parlin català en llocs com ara Lió o el departament del Nord, o fins i tot a Millars, o als barris del Vernet i de Sant Jaume de Perpinyà.

un extens treball de camp, sobre un àmbit on no hi havia quasi gens de bibliografia. Casanova es dedica a treure informació sense intermediaris, agafant el seu cotxe i fent un munt de quilòmetres

En un món cada vegada més dominat pels registres, les dades, estadístiques i gràfics, s’agraeix que encara existeixen periodistes aventurers, capaços de realitzar un extens treball de camp, invertint moltíssimes hores en la recerca d’una realitat que la societat desconeix. Aquest és el cas d’Eugeni Casanova. Un lleidatà, que ha recorregut terres i que molts de vosaltres deveu haver conegut a la mítica universitat Catalana d’Estiu a Prada. Parlem d’una de les seues obres majors: Els gitanos catalans a França (Pagès Editors, 2016), que és l’ampliació d’una tesi doctoral que ha permès conèixer una realitat sorprenent: milers de gitanos parlen català arreu de l’Estat Francès.

La gràcia d’aquest llibre és que és un extens treball de camp, sobre un àmbit on no hi havia quasi gens de bibliografia. Casanova es dedica a treure informació sense intermediaris, agafant el seu cotxe i fent un munt de quilòmetres. En funció de les converses amb els diferents gitanos –començant pels de Perpinyà, que és amb qui l’autor ja tenia contactes– anava d’una banda a l’altra. L’entrada en contacte amb almoiners –de l’església catòlica– i els evangelistes va permetre a l’autor delimitar l’àmbit geogràfic on es movien i conèixer els seus costums, de manera molt més senzilla.

Casanova localitza 160 comunitats i comenta que la quantitat exacta de parlants és impossible de precisar, de la mateixa manera que no se sap exactament quantes persones parlent català a Catalunya Nord ja que l’Estat Francès no fa estadístiques sobre cap dels grups lingüístics diferents del francès, i encara menys sobre les diferents comunitats ètniques. Però sí que valora que estem parlant de desenes de milers.

la majoria de gitanos parlen el català de Perpinyà –que Casanova diferencia del rossellonés. De fet, els jaios més vells de Perpinyà parlen un dialecte semblant a l’empordanès

Per a mi la curiositat més interessant, des d’un punt de vista lingüístic, que es revela en aquest llibre, i que jo com a nord-catalana també desconeixia, és que la majoria de gitanos parlen el català de Perpinyà –que Casanova diferencia del rossellonés. De fet, els jaios més vells de Perpinyà parlen un dialecte semblant a l’empordanès. Jean-Paul Escudero va fer la tesi doctoral sobre el parlar dels gitanos de Perpinyà, i va concloure que es tracta d’un dialecte nou. Un híbrid entre el català central, el rossellonès i amb algunes paraules pròpies. No és un català circumscrit a cap zona geogràfica, sinó característic de la comunitat gitana. Com que la majoria de gitanos es van establir a l’Estat Francès partint de Perpinyà, aquesta ciutat va fer d’element d’estandardització.

A part del treball de camp, que és el gruix més interessant de l’obra, no hi manca pas una primera part de contextualització històrica, però també lingüística i sociològica. Sense això no tindríem els elements necessaris per comprendre i conèixer millor la comunitat gitana catalana a l’Estat Francès. Trobareu també al final del llibre diverses dades de migracions.

Eugeni Casanova és llicenciat en Ciències de la Informació i en Filosofia, i va obtenir el doctorat en Llengua i Literatura Catalanes amb una tesi sobre els gitanos catalans de França, ara revisada i ampliada en aquest volum del qual parlem avui. Ha publicat una vintena de llibres de recerca periodística, etnografia, sociolingüística, natura i viatges. I recentment a realitzat el documental difós a TV3 La llengua enyorada sobre el català a la Catalunya Nord.