‘El llibre negre de les hores’, d’Eva García Sáenz de Urturi: obsessions que maten

Traducció de Núria Garcia Caldés

per Lourdes Boïgues

Narrativa

Eva García Sáenz de Urturi
Eva García Sáenz de Urturi | Sole Hafner
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Eva García Sáenz de Urturi va nàixer a Gasteiz l’any 1972. És diplomada en Òptica i Optometria, però la seua vocació literària va sorgir quan només era una adolescent. Aquest amor a les lletres la va portar a deixar el seu treball per a dedicar-se exclusivament a escriure. De les seus obres, destaque la Trilogia de la Ciutat Blanca i Aquitània (amb la qual va guanyar el premi Planeta l’any 2020). Amb El llibre negre de les hores, recupera un dels seus personatges més atractius: l’inspector Unai López de Ayala o inspector Kraken.

Aquesta obra ha sigut publicada en català per Columna Edicions, del Grup 62. La traducció és de Núria Garcia Caldés, qui també és autora de relats propis amb els quals ha guanyat diversos premis.

Quant a la portada, m’ha resultat especialment suggeridora. Es tracta d’una fotografia on apareix el passadís d’una biblioteca amb les prestatgeries farcides de llibres. La imatge apareix en penombra, amb el finestral al fons i la silueta d’un home que avança decidit amb un paper a les mans.

El tema central és la investigació d’un segrest amb amenaça de mort, però hi ha un rerefons sempre present, que és el col·leccionisme de llibres antics i la bibliofília

Respecte del títol, em va deixar amb la mel als llavis. És per a això que vaig valorar aquest llibre com a possible candidat de lectura de vacances. En llegir el resum de la contraportada i fullejar-lo, em vaig decidir per fi. El tema central és la investigació d’un segrest amb amenaça de mort, però hi ha un rerefons sempre present, que és el col·leccionisme de llibres antics i la bibliofília.

L’autora diu que, per a escriure aquest llibre va haver de documentar-se durant any i mig. A més a més, va visitar personalment tots els escenaris que apareixien en la història. Afirma igualment que va trobar molta ajuda en la Biblioteca de la Universitat de València. I va fer un curs sobre il·luminació i pigmentació de llibres antics.

Columna (2022)

Després de tan magnífica preparació, Eva García Sáenz de Urturi ha tornat a crear una història de crims i misteri que t’enganxa des del principi i et deixa sense alè fins al final. Tot comença amb la crida que rep Unai advertint-lo sobre el segrest de sa mare morta fa 40 anys i l’amenaça de matar-la si no troba El llibre negre de les hores de Constança de Navarra. Així l’autora et posa en antecedents sobre el que serà la trama però mai t’esperes les sorpreses de la història. Cada capítol s’acaba d’una forma traumàtica per tal que comences el següent capítol immediatament i et cures així de la tensió generada.

Aquesta vegada, després de la Trilogia de la Ciutat Blanca, viatgem a Madrid. Concretament al Barrio de las Letras, la Cuesta de Moyano, l’Institut de Cervantes... escenaris poblats per col·leccionistes i amants obsessius dels llibres.

A més de l’argument policíac, destaque la varietat dels personatges, en especial la falsificadora Ítaca Expósito o la inspectora Mencía Madariaga. Dues dones fascinants

A més de l’argument policíac, destaque la varietat dels personatges, en especial la falsificadora Ítaca Expósito o la inspectora Mencía Madariaga. Dues dones fascinants. La primera és l’eix vertebrador de la història, que transcorre a dos temps (passat i present). La segona dona sedueix tant pel seu físic particular com per la seua sospitosa personalitat. Resulta també summament captivadora la misteriosa societat de Les Egèries, de la qual preferisc no desvetllar res al futur públic lector. I si algú enyorava el Kraken, no se sentirà decebut perquè ha regressat més autèntic i accessible que mai, sense la seua parella, que li robava protagonisme en les altres novel·les.

M’ha sorprès igualment el món truculent que hi ha al voltant dels llibres antics: la màfia, els traficants, els falsificadors, les subhastes il·legals, els intermediaris, etc. I és que a les persones no ens atura res a l’hora d’aconseguir allò que anhelem. No se salva ni la cultura.

En general, crec que és un bon llibre tant per als amants de la novel·la negra com per a les persones interessades en la bibliofília. Segur que després de llegir-lo, haureu descobert què és un facsímil, un prínceps o un llibre de les hores. Per cert, no m’importaria ser propietària d’un d’aquests exemplars, ni que fora fals. I si la falsificadora hagués sigut Ítaca Expòsito, encara millor.