Una història de l’associacionisme obrer: ‘Els ateneus al Poblenou i la Barceloneta’, de Maria Jesús Vidal, Sheila Garcia i Isabel Centeno

per Maria Favà

Història

Maria Jesús Vidal, Isabel Centeno i Sheila Garcia
Maria Jesús Vidal, Isabel Centeno i Sheila Garcia
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El llibre que va guanyar la VII beca de recerca històrica Terra d'Ateneus ha investigat dues entitats, l'Ateneu Marquès de la Mina de la Barceloneta i l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou, però el títol i el subtítol tan genèrics –memòria popular de l'associacionisme cultural i polític a dos barris obrers– estan justificats perquè el treball va més enllà d'aquests dos ateneus. Abasta la vida associativa dels dos barris en el seu conjunt i posa les bases per a estudis posteriors en elaborar una cronologia comparativa de les entitats d'ambdós territoris.

Destaca el capítol dedicat al context històric del Poblenou i la Barceloneta des del segle XIX fins a la Guerra Civil i les seves interrelacions pel que fa a la industrialització i la propietat del sòl. És un text breu i pedagògic que podria ser una bona eina per als estudiants dels instituts de secundària dels dos barris. Les tres autores són llicenciades en història i fundadores del Taller d'Història de la Barceloneta. Sheila Garcia ho és també de l'Arxiu Històric del Poblenou. I Maria Jesús Vidal s'ha especialitzat en el segle XIX. Ambdós arxius són entitats formades per voluntaris i que es mantenen amb les aportacions dels veïns.

Afers (2022)

L’Ateneu Marquès de la Mina no volia tenir cap adscripció ni política ni religiosa i es reivindicava com una entitat de caràcter científic. I portava les seves conviccions fins a l'extrem de celebrar el Corpus, que era i és una festa molt arrelada la Barceloneta, però es va inventar un Corpus laic. En canvi, el del Poblenou estava vinculat a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó. I malgrat aquesta divergència de principis, van compartir metes. Ambdós van practicar la solidaritat sota diferents formes; des dels donatius als pobres i ajudes econòmiques a les víctimes d'accidents industrials i als damnificats pels fenòmens naturals fins a la creació d'escoles nocturnes per a adults.

Les prestacions anaven des d'un primitiu servei telefònic fins a biblioteques obertes a tothom, mutualitats que cobrien malalties, atur i mort, i caixes d’estalvis privades.

La solidaritat no era un fet exclusiu d’aquests dos ateneus. En els dos barris, que tenien una base sociològica similar, van coexistir entitats amb estatuts diferents i fins i tot enfrontats –des dels que depenien de partits o sindicats fins a les agrupacions de comerciants o industrials– però a la pràctica van treballar en objectius similars i van posar en funcionament eines per millorar la vida dels veïns. Uns serveis que l'Estat no preveia –com ara la sanitat i l'educació–, que fins i tot prohibia, i les entitats van intentar suplir aquestes mancances. Les prestacions anaven des d'un primitiu servei telefònic fins a biblioteques obertes a tothom, mutualitats que cobrien malalties, atur i mort, i caixes d’estalvis privades. Però també esbarts dansaires, teatre, sardanes, cant coral, esports, talassoteràpia, cooperativisme... L'Ateneu de la Lliga va fundar escoles nocturnes per a nens i adults i el de la Barceloneta va actuar com una precooperativa; feia compres conjuntes per poder oferir un preu millor als seus socis.

De les disputes entre elles n'han deixat constància els diaris de l'època, que també recullen que totes feien front comú quan calia plantar cara a l'enemic exterior, com ara l'agregació del Poblenou a la gran Barcelona.

Aquesta VII beca ha premiat per primera vegada l'estudi de dos ateneus de Barcelona. Llevat de l'Ateneu Barcelonès, que està àmpliament estudiat, la resta dels ateneus que van néixer en el segle XIX o principis del vint no havien cridat l'atenció dels investigadors. En canvi, el moviment associatiu de la ciutat de finals del franquisme i de la transició ha estat molt ben estudiat. No sabem els motius d'aquest buit, però podem suposar que la documentació s'ha conservat millor en les ciutats mitjanes i en els pobles que a la capital. En aquesta era habitual canviar de seu i amb la mudança una part o tot l'arxiu es perdia. La vigilància governativa era més propera a la ciutat i alguns documents s’amagaven –i s’extraviaven– per estratègia o prudència.

la democràcia, a Barcelona, tampoc va ser benigna amb les entitats tradicionals. La creació de centres cívics municipals va suposar una competència deslleial per a unes associacions que sempre han anat justes de recursos i de locals adients

La pista de l’Ateneu de la Barceloneta es perd el 1933 i el del Poblenou, el 1936. La guerra civil va acabar amb la majoria d'associacions populars, algunes de les quals encara ara reivindiquen el patrimoni espoliat.

Quaranta anys després, la democràcia, a Barcelona, tampoc va ser benigna amb les entitats tradicionals. La creació de centres cívics municipals va suposar una competència deslleial per a unes associacions que sempre han anat justes de recursos i de locals adients. El primer ajuntament democràtic barceloní temia que la democràcia directa es convertís en un contrapoder. El periodista Manuel Vázquez Montalbán reflexionava sobre aquesta primera gran frenada democràtica en el llibre Barcelona en Lluita: «En part per les regles de joc imposades per la Transició, en part per la covardia de les formacions polítiques d'esquerra, van témer el basisme desestabilitzador dels moviments socials. La pèrdua de protagonisme dels moviments socials va repercutir en la progressiva mediocritat de la democràcia participativa».