Carme Riera torna a interessar-se per les sirenes en el nou relat «La pau dels somnis feliços»

L’escriptora aborda les contradiccions de la sensualitat i el desig de les dones

per DLV

InfoLlibres

L’escriptora Carme Riera | Guillem Roset | ACN
L’escriptora Carme Riera | Guillem Roset | ACN
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’escriptora Carme Riera (Palma, 1948) ha presentat aquest dilluns el relat La pau dels somnis feliços (Edicions 62). La catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es torna a interessar per les sirenes després d’haver-ho fet el 2015 amb el treball La veu de la sirena. En aquesta ocasió presenta una criatura curiosa i rebel que té ales en lloc de cua de peix. És una recreació actual i personal que evita les cotilles romàntiques i vol trencar amb la tradició de les sirenes amb voluntats malignes. Presenta un personatge que fa anys que viu reclosa en una illa paradisíaca i decideix fugir per veure món. L’aventura, sobre contradiccions de la sensualitat i el desig de les dones, la portarà a descobrir els humans.

En roda de premsa han explicat que l’obra és un relat per a adults, però que també pot interessar al públic més jove, que presenta una crítica cap a la societat i tracta qüestions com la maternitat.

Riera ha reconegut la seua fascinació per les sirenes pel fet de ser illenca i perquè li interessa la literatura de finals del segle XIX que planteja les sirenes com un personatge temptador que genera «mort i desastre».

Ha explicat que fins que Disney no planteja una sirena no maligna no canvia el punt de vista sobre aquests éssers. Riera va recordar les sirenes d’Odisseu, que en lloc de cua de peix tenien ales. A partir d’aquí va reflexionar si aquestes voldrien canviar les ales per uns braços. «Amb els braços pots bressolar un nadó, amb les ales no», ha comentat.

L’escriptora ha assegurat que la maternitat desitjada és «meravellosa», però que la que no és un «drama». «Ser mare és una possibilitat extraordinària però no ets més dona per ser mare», ha destacat. Es tracta d’una temàtica que ha interessat molt a l’autora i ha celebrat que en l’actualitat és un tema més habitual.

Riera ha explicat que la sirena que planteja és «curiosa» i necessita veure el món. Ha destacat la complexitat del món d’on prové el personatge on els ‘sirenos’ s’hi presenten una vegada a l’any per engendrar a les sirenes.