Núria Cadenes visita Pedrolo: ‘La terra s’ho porta’ i ‘No han donat la llum, encara’

per Jordi Querol

Narrativa

Núria Cadenes
Núria Cadenes
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Crec que tots els «pedrolians», els que vam ser lectors entusiastes del gran autor de l'Aranyó durant els anys setanta i vuitanta del segle passat, vam obrir els ulls com a taronges i ens vam omplir de desig i d'il·lusió en conèixer el projecte de l'editorial Comanegra, d'encomanar a alguns escriptors actuals la «continuació» del cicle Temps Obert de Manuel de Pedrolo.

El Temps Obert pedrolià va ser en el seu moment un dels projectes més ambiciosos concebuts des de la literatura catalana. El punt de partida era sempre el personatge de Daniel Bastida i la seua família

El Temps Obert pedrolià va ser en el seu moment un dels projectes més ambiciosos concebuts des de la literatura catalana. El punt de partida era sempre el personatge de Daniel Bastida i la seua família: el pare, la mare, el germà major Francesc i la germana menuda Neus, en el context de la Guerra Civil, quan durant l'any 1938 cau una bomba sobre la casa barcelonina on viuen tots ells. Els diferents supòsits són la mort d'un o d'un altre dels components d'aquesta família ‒mai no el mateix Daniel, no cal dir-ho, que serà sempre el protagonista de totes les narracions‒ i els diferents destins que viurà ‒sovint que patirà‒ el Daniel, a partir d'aquestes circumstàncies familiars, i que el duran a extrems tan diversos com fer de pagès a les terres de Lleida o esdevenir un gàngster als Estats Units, passant per tot de gammes intermèdies. Un projecte que, com allò dels números naturals, podia ser potencialment infinit.

Comanegra (2022)

Pedrolo ens van regalar, amb els anys, onze d'aquestes narracions, a partir de la vida del Daniel Bastida posterior al bombardeig, però va deixar la trama suficientment lliure per tal que ara, un grup d'escriptors haja acceptat el repte de continuar, en certa manera, aquest Temps Obert. I Núria Cadenes ha estat la primera a eixir a la palestra i a oferir-nos unes magnífiques mostres de com ha entès el projecte pedrolià, i com ha assumit perfectament el joc dels personatges: les novel·les La terra s'ho porta i No han donat la llum, encara uns títols que podrien perfectament ser del mateix Pedrolo‒ en són els fruits.

Núria Cadenes ha estat la primera a eixir a la palestra i a oferir-nos unes magnífiques mostres de com ha entès el projecte pedrolià

En la primera obra, Núria «es destapa» clarament, per si cap dubte ens en quedava, convertint la Neus, la germana de Daniel, que en els relats de Pedrolo ocupa sempre un lloc relativament secundari, en la protagonista principal. I això fins al punt que la història de Daniel queda reduïda pràcticament a un segon pla. Cal dir-ho, no és que Pedrolo descarte aquesta alternativa i, de fet, en Des d'uns ulls de dona és la Teresina Faidella la que ens narra tota la història; però Teresina no deixa de ser l'esposa d'un dels Daniels possibles d'aquest Temps obert. Així doncs, ni que siga per via femenina, és la història ‒una de les històries‒ del nostre protagonista principal la que se'ns narra. En canvi, el que fa Núria en La terra s'ho porta és molt diferent. En una família on han sobreviscut tots els seus components ‒la mort del pare serà posterior i a la presó, per una «delació injusta» (és que hi van haver «delacions justes», en el franquisme?)‒ la trama que se'ns presenta és la de la vida de la Neus, de manera que Daniel, com també l'altre germà, Francesc, seran pràcticament uns personatges ubicats al fons del teló, i en tot cas serà la mare, Quimeta, la que compartirà el protagonisme; mare i filla, dues dones esdevingudes volgudament ‒per l'autora‒ les actores principals.

Com era d'esperar, el punt de vista narratiu canvia per complet en No han donat la llum, encara. En aquest cas, la variació de la trama parteix del fet que la Quimeta/mare no resultarà greument incapacitada per l'atac que ha patit, la qual cosa ofereix a Daniel l'oportunitat de «superar» el germà, perquè serà ell qui es farà càrrec dels negocis, que avancen des de l'estraperlo a l'especulació immobiliària, i el que es disputarà el terreny especulatiu amb la mare, depassant-la en límits que la dona no gosa travessar. I, a més, Núria introdueix també uns altres personatges, més enllà del cercle d'amistats dels «Bastida pedrolians», que tindran un paper ben important en el desenvolupament i desenllaç final de la història.

En resum, dues narracions «al preu d'una», ben recomanables per als «pedroloaddictes» i també per a totes les persones que coneixen/em i admiren/em la literatura de Núria Cadenes.