Ha aparegut un llibre singular, de Jacobo Muñoz: Crítica i Veritat. Assaigs, ressenyes, converses 1980-2015 –selecció i introducció de Gustau Muñoz. És un volum erudit i alhora de divulgació de la tasca de renovació filosòfica i cultural de Jacobo Muñoz Veiga, que recull la seua trajectòria biogràfica i bibliogràfica.

Critica i Veritat té un gran interés, filosòfic, sociològic, cultural i polític, perquè, amb una tria excel·lent, Gustau Muñoz ens mostra el perfil intel·lectual del seu germà, d’una manera amena, entretinguda, intensa i fascinant; inclús s’hi entreveuen alguns dels laberints, esquinçaments, paranys i apories en què estava immers Jacobo, les seues angoixes i consciència tràgica, entre la crítica i la recerca de «totalitat» per tal de reconstruir el «mapa global» d’una orientació epocal transformadora, des d’un pensament no merament calculador, la denúncia de la «gramàtica superficial», de la desertització del món, de la insignificança, la banalitat, l'homogeneïtzació, la uniformització de fons de la modernitat consumada... Tot i que era prou conscient de la impossibilitat d’un sistema filosòfic totalitzador i de la necessitat del fragment, de l’assaig i de les fonts de la història i de les ciències socials com a manera de «revifar» la filosofia.

Recorda Gustau al «Pròleg» la vessant valenciana de Jacobo: va nàixer l’any 1940 a València, el mateix any que Raimon naixia a Xàtiva, posem per cas, va estudiar filosofia a la Universitat de València, a la dècada dels 60, va fundar la revista literària La Caña Gris, on va escriure Joan Fuster sobre el paper de l’intel·lectual.

Justament Jacobo Muñoz és un dels intel·lectuals de l’estat espanyol que més intensament ha cercat copsar l’ontologia del present. El llibre Inventari provisional. Materials per a una ontologia del present (1995), l’encapçalava amb una reflexió de Joan Fuster sobre la nostra condició històrica «relativa». Signava el Pròleg a Biar (l’Alcoià), l’estiu de 1995. I a Biar s’hi acostà Faust Ripoll, a mitjan agost del 2013, per fer-li una llarga entrevista sobre la filosofia, la seua formació i trajectòria, els seus interessos intel·lectuals, la història com el darrer lloc de totalització, sobre la resistència –«aprendre a dir no!»–, sobre la filosofia i els filòsofs, sobre l’actualitat política i la ciutadania europea... Ripoll el defineix com un «representant model de pensador crític, defensor dels ideals més nobles de la Il·lustració i, al mateix temps, desassossegat per les paradoxes, les contradiccions i les conseqüències de vegades nefastes que el desenvolupament d’aquest projecte ha comportat».

La primera part del llibre, que inclou «El marxisme en la cris», «Joan Fuster, entre el compromís i el distanciament», «Diàleg o conflicte entre civilitzacions», «Què és un mestre? (Notes sobre Manuel Sacristán)», «Metàfora de la cultura» i l’entrevista que li va fer Faust Ripoll, és en català.

Els textos seleccionats a Crítica i Veritat, havien estat publicats prèviament a les revistes Trellat, L’Espill i Pasajes. La primera part del llibre, que inclou «El marxisme en la cris», «Joan Fuster, entre el compromís i el distanciament», «Diàleg o conflicte entre civilitzacions», «Què és un mestre? (Notes sobre Manuel Sacristán)», «Metàfora de la cultura» i l’entrevista que li va fer Faust Ripoll, és en català. La ressenya d’un llibre de Xavier Serra mostra curiositat intel·lectual per la producció filosòfica del domini lingüístic catalanoparlant, atenció a les generacions més joves i calidesa en la receptivitat i en la valoració elogiosa d’un llibre que fa una anàlisi de la institucionalització de la filosofia als Països Catalans, dèficits i virtualitats, i lluites de poder departamentals i dels corrents per imposar-se uns a d'altres.

Al pròleg, Gustau fa una introducció competent i magnífica a l’obra i el significat de la cultura i la filosofia de Jacobo. Des dels seus estudis a la Universitat de València, anys 60, quan funda la revista de poesia i assaig La Caña Gris, fins a la trajectòria acadèmica posterior: va fer el doctorat a la Universitat de Barcelona, on va ser als anys 70 professor de filosofia, mentre feia tasques editorials i publicava Materiales, revista d’anàlisi política i intel·lectual per a la transformació social, vinculada al PSUC, on hi havia Manuel Sacristán, Paco Fernández Buey, Antoni Domènech… En treure la càtedra a la Universitat de Madrid, a partir dels anys 80 es va dedicar a fer classes d’Història de la Filosofia a la Complutense. Gustau remarca l’interés que tindria un recorregut que lligaria aquest triangle «no precisament equilàter» –València, Barcelona, Madrid– que reconstruira la seua biografia intel·lectual, «on caldria inserir una singularitat personal marcada, una vocació filosòfica intensa, la pruïja literària, la vida acadèmica, la voluntat d’introduir tot un seguit de pensadors contemporanis, la tasca editorial, així com l’atenció permanent a la dimensió política, que va viure de prop des de ben d’hora».

Pel que fa a la segona part, s’ha mantingut l’original en castellà. «Conversación sobre la filosofia hoy (Jacobo Muñoz, Sergio Sevilla, Nicolás, Sánchez Durá)», «Fernando de los Ríos y los valores de la Segunda República», «Debate sobre Adorno: tres temas», «Por una història de encrucijadas» i la ressenya «Marx antes de Marx». Paga la pena la conversa filosòfica, perquè analitza el panorama filosòfic a unes universitats espanyoles on s’ensenya a no pensar i on no es respecta i s’ignora el reconeixement dels altres. També és interessant l’article sobre Fernando de los Ríos i els valors de la II República.