Una manera raonable d’iniciar-se en la lectura dels textos fusterians

per Jesús Ferrís

Assaig

Joan Fuster
Joan Fuster
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

La declaració del 2022 com a Any Joan Fuster, amb motiu del centenari del seu naixement, ha servit per a reivindicar l’extraordinari escriptor, sense prejudicis ni estigmes. També ha possibilitat que molta gent el descobrisca, bé per voluntat pròpia o bé per lectura prescrita en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, m’agradaria saber quin «saldo» tindrem després de tot plegat, és a dir, quants lectors continuaran llegint-lo i es convertiran en seguidors devots, i quants l’abandonaran després d’un primer contacte insatisfet. En tot cas, la meua experiència lectora em diu que no és convenient llegir l’obra de Fuster a la babalà. Si volem acostar la seua producció assagística a les noves generacions sense perdre un lector en l’intent, cal anar pas a pas. És per això que, des de l’admiració que sent cap a l’homenot, us propose un menú literari amb les antologies com a ingredient principal.

Si volem acostar la seua producció assagística a les noves generacions sense perdre un lector en l’intent, cal anar pas a pas. És per això que, des de l’admiració que sent cap a l’homenot, us propose un menú literari amb les antologies com a ingredient principal.

Per a començar, Nosaltres, els fusterians (Perifèric Edicions, 2017) pot ser un bon entrant. Llegir els records i les impressions d’un feix de deixebles desperta la gana de qualsevol, fins i tot dels més menjamiques. A continuació serviríem Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians (Bromera, 1991). Tingué el beneplàcit i alguns suggeriments del mateix Fuster, i és ben significatiu que, més de tres dècades després de la seua publicació, continue sent recomanada als centres educatius. No debades es tracta d’una sèrie de textos d’allò més digerible. Ara, per tal de commemorar el centenari del naixement de l’insigne lletraferit i per a qui desitge encarar-se, per primera vegada, amb els seus «papers», també en tenim una nova edició amb quatre articles més, Ser Joan Fuster. Una lectura iniciàtica (Bromera, 2022). A qui li coste empassar-se el gènere de l’assaig, els seus poemes i aforismes són un bon condiment. Per exemple, en el llibre-disc Joan Fuster recitable (Edicions 96, 2016) hi trobem una selecció de poemes, aforismes i fragments de diari realitzada per Salvador Ortells. Josep Marqués, Maria Josep Escrivà i Josep Vicent Cabrera s’ocupen de la musicació i recitació dels textos.

Bromera (2022)

De primer plat, si hem aconseguit fer boca, trobe que ja es pot tastar la profunditat, la riquesa i la varietat temàtica d’un «jornaler de la ploma», que aconseguí crear una obra literària d’alta volada. Per a aquest menester, m’agrada de cap a cap Fuster per a ociosos (Sembra Llibres, 2017). Després d’un pròleg magistral, el periodista i escriptor Xavier Aliaga ofereix al lector un bon nombre de «fragments d’articles i de llibres, pedaços brillants i amb entitat pròpia, amb sentit». Aquests estan organitzats en nou blocs temàtics que resumeixen, a grans trets, la producció de l’assagista de Sueca. Encertadament, es deixa per al final el bloc «Fuster i la política». Les petites il·lustracions d’Aitana Carrasco li donen un pessic de sal al volum.

Sembra (2017)

De segon plat, amb la mel en la boca, considere que és el moment de cruspir-se, a mos redó, els escrits més combatius i constructius d’un «pancatalanista evident», que va reflexionar constantment sobre la identitat nacional i la realitat històrica i cultural dels territoris catalanoparlants, «el tema del meu poble». En aquest cas, tenim a l’abast antologies més agosarades. El professor Vicent Terol, amb la seua Antologia de Joan Fuster (Onada Edicions, 2013), buscava una lectura atractiva i seductora. Així doncs, en la pàgina 25 ja trobem el text «País Valencià, una singularitat amarga», tot seguit «Països Catalans: entre el problema i el programa» i a continuació «El blau en la senyera». Aquest és un llibre que recomane llegir acompanyat o precedit per l’antologia a càrrec del catedràtic d’ensenyament secundari Salvador Vendrell, Joan Fuster per a joves (Onada Edicions, 2017), en la qual coneixem el parer del nostre escriptor sobre la llibertat, el bilingüisme, el nom del territori valencià i molts altres temes d’interés. Mentre que Terol opta per escurçar algun textos, Vendrell s’imposa que tots estiguen sencers. Tots dos comparteixen el criteri de brevetat i lectura sense massa dificultats. També coincideixen en l’ordenació per llibres.

Onada (2017)

I de postres, barra lliure per als lectors famolencs. El rebost literari de Fuster és immens, ric i ben suggeridor: poesia, estudis, assajos, correspondència, entrevistes, etc.  Alguns dels beneficis d’aquesta menja –baixa en calories i apta per a tothom– són el dubte, la reflexió, l’anàlisi, l’escepticisme, l’esperit crític i la plena consciència nacional i social. Per cert, no cal que us enfiteu amb els escrits sociopolítics, ja que les seues tesis i arguments no tenen data de caducitat; sempre seran un instrument efectiu de «desalineació», un antídot contra la «catalanofòbia autoctonista» i una guia que ens menarà cap a «la recuperació nacional». Bon profit, i perdoneu-me la pedanteria.