‘L’estiu dels silencis’, de Marta Rosell, una novel·la sobre la sororitat

per Vicent Borràs

Narrativa juvenil

Marta Rosell
Marta Rosell | Cedida per Edicions 96
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’estiu dels silencis és l’opera prima de Marta Rosell Talens (Algemesí, 1984), psicòloga especialitzada en gènere i polítiques d’igualtat; la seua dedicació laboral ha estat vinculada a la prevenció i la sensibilització contra la violència masclista, encara que actualment es dedica a l’ensenyament. El seu treball i compromís amb les víctimes de les violències contra les dones no es desvincula de la seua faceta de narradora que enceta amb aquesta novel·la.

la tensió narrativa se sosté sobre la gravetat dels grans conflictes humans, encara que aquesta gravetat queda minimitzada per una sort d’innocència estilística

Perquè L’estiu del silencis és una novel·la que, amb molts peròs, podríem qualificar de juvenil. L’obra centra l’argument i el nucli temàtic, no tant en el retrat del que comunament anomenem violència masclista, sinó en el lligam de sentiments, de solidaritat, d’amistat, de complicitats entre les dones —allò que s’ha denominat la sororitat—, en aquest cas davant la bestialitat més absoluta. Més enllà d’això, però, aquest relat també és una bona mostra de novel·la d’intriga que, en algun moment, voreja el thriller i que és capaç de mantenir fins l’última pàgina l’enigma argumental.

Tanmateix, no ens han d’enganyar tampoc les etiquetes perquè, tot i que els protagonistes són mitjanament joves, la intriga no descansa sobre les «aventures juvenils» més habituals i previsibles, sinó que la tensió narrativa se sosté sobre la gravetat dels grans conflictes humans, encara que aquesta gravetat queda minimitzada per una sort d’innocència estilística.

Edicions 96 (2022)

Perquè és l’estil el que contribueix a crear una determinada atmosfera: ara intrigant, ara angoixant, ara més pausada i reflexiva... Com ja ens adverteix Mercè Rodoreda, «una novel·la són paraules». Dit d’una altra manera: una novel·la és un artefacte fet de paraules, una construcció lingüística programada. L’estil és a la narració el que l’aspecte físic és a la persona. Algunes peces literàries, com algunes persones, poden pecar d’un excés d’estil i d’un dèficit de contingut. O a l’inrevés, poden excedir-se en un abús de contingut, de càrrega temàtica o argumental, però amb una factura lingüística (o estilística) il·legible. Una sàvia combinació d’ambdues cares sovint indestriables de la mateixa moneda és l’equilibri desitjable i això és el que trobarem en L’estiu dels silencis. El primer que ens sobtarà del llibre de Marta Rosell, doncs, és una prosa aparentment innocent, que fa ús del distanciament narratiu respecte dels fets «terribles» que s'hi narren.

L’aparent innocència narrativa s’aconsegueix amb la veu de la jove narradora —una de les dues protagonistes de la història— que ha estat testimoni només d’una part dels fets novel·lats

L’aparent innocència narrativa s’aconsegueix amb la veu de la jove narradora —una de les dues protagonistes de la història— que ha estat testimoni només d’una part dels fets novel·lats i, en primera persona, relata allò que coneix. Ara li toca al lector, a través de la màgia de la creació i interpretació literàries, reconstruir la totalitat de la història. Les el·lipsis, en aquest cas, a més de molt eficaces narrativament, responen a un posicionament moral i ideològic de l’autora: no alimentar la morbositat, sobretot quan descansa sobre la crueltat de les agressions. La veu innocent contrastarà amb la inquietud que provoca a través de l’ús del temps present en la narració, de l’alternança de l’oració curta i el període lingüístic més llarg... Aquest contrast anirà en augment i s’accelerarà en algun passatge especialment àlgid i crearà una atmosfera de tensió.

Amb tot, l’agilitat estilística no es perd en cap moment i, per això, l’autora no defuig tampoc la descripció plàstica efectiva per tal que ho visualitzem tot: personatges, llocs, paisatges o escenes. I també sensacions, sobretot la xafogor de la calor estiuenca, la suor que se’ns apega i costa de traure’ns del damunt... com aquesta història que viuen les joves protagonistes.

Comptat i debatut, L’estiu dels silencis és l’opera prima d’una autora, Marta Rosell Talens, que es configura com una nova veu que augura interessants aportacions a la renovació de la nostra narrativa.