Albert Hauf presenta l’edició crítica i filològica de la «Vita Christi», d’Isabel de Villena

L’acte s’ha celebrat al convent de la Trinitat de València, on l’escriptora va exercir com a abadessa i va redactar aquesta obra

per DLV

InfoLlibres

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha presentat el llibre Vita Christi, d’Isabel de Villena, una edició crítica i filològica, a cura de l’exacadèmic Albert Hauf, que forma part de la col·lecció Clàssics Valencians de Publicacions de l’Acadèmia. 

La institució va dedicar el 2016 a homenatjar i difondre la figura d’Isabel de Villena, personatge cabdal en el panorama literari del segle d’or de les lletres valencianes. Amb motiu d’aquella celebració, l’AVL es va proposar impulsar la publicació del treball que s’ha presentat al convent de la Trinitat, on sor Isabel de Villena va exercir com a abadessa des del 26 de març del 1463 fins a la seua mort el 2 de juliol del 1490. 

D’aquesta faceta s’ha ocupat, durant la seua intervenció, la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó: «Sor Isabel de Villena reeixí com a excel·lent i metòdica gestora del monestir de la Trinitat, i gràcies al seu carisma i a la seua pulcritud i minuciositat com a administradora del convent, va tindre, i es va guanyar, un reconeixement social innegable». Però, a banda de les seues virtuts com a rectora d’aquella comunitat religiosa, Cantó també ha subratllat que sor Isabel de Villena era una dona «culta, erudita, sàvia i lletraferida», que fou capaç d’escriure una extraordinària Vita Christi: «Una obra que fa de sor Isabel de Villena la primera gran escriptora de les lletres valencianes», i que va aconseguir un èxit immediat. «Amb la mirada del segle XXI, podríem considerar la nostra abadessa una dona empoderada avant la lettre», ha reflexionat.

L’exacadèmic Albert Hauf i la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó

A més, la presidenta ha recordat que la Vita Christi d’Isabel de Villena valora la importància de les dones en la vida de Jesucris i, en especial, de sa mare, Maria, i també de Maria Magdalena, que s’hi converteixen en models per a la vida religiosa femenina. «El llibre trenca amb els estereotips maniqueus de la dualitat representada per Eva i Maria; va contra els tòpics que situen les dones com a causants de la perdició humana en associació amb el dimoni, i ataca la idea de la inferioritat femenina i la misogínia imperant. En definitiva, que excel·lix en la defensa de la dignitat del gènere femení», ha conclòs Cantó.

També ha expressat, en nom de l’Acadèmia, la seua admiració i agraïment al catedràtic Albert Hauf per un treball que ha qualificat d’edició definitiva de l’obra. «És un goig poder fer a mans dels lectors i dels especialistes l’obra magna a la qual Albert Hauf ha dedicat una gran part de la seua vida», ha manifestat per a donar pas a la intervenció de l’exacadèmic. 

 

Aportacions de l’edició

L’autor, un dels màxims especialistes de la cultura europea medieval i, particularment, de la literatura del segle d’or valencià, ha confessat que era un projecte que ja portava ben avançat dins de la motxilla quan va arribar a València el 1987. «La Vita Christi, de sor Isabel, em va agradar de seguida. Tenia fragments antològics d’un impressionant atractiu. I em va semblar la més representativa de l’esperit franciscà i de la tècnica d’usar la imaginació per a meditar d’una manera plàstica, amb un vast recurs a l’al·legoria», ha explicat, i ha recordat que la primera visita que va fer al convent de la Trinitat el va impactar. Aquell dia va parlar pel torn amb la mare abadessa, que li va regalar el text mecanografiat de la lletra d’uns gojos a la Mare de Déu de la Vetla, atribuïts a sor Isabel. «Recorde l’efecte surrealista que em va causar sentir cantar les monges», ha expressat. 

Albert Hauf ha detallat el llarg procés de recerca que ha convertit este llibre en una edició crítica, que té en compte i apunta lectures diferents, fins i tot les dels editors més moderns. En aquest sentit, el catedràtic ha destacat algunes de les aportacions de la seua obra, com ara posar al descobert el dens teixit d’intertextualitats. També ha valorat la «minuciosa i copiosa» anotació que ha calgut elaborar pràcticament del no-res, i que en la seua opinió és una altra de les aportacions més rellevants d’aquesta VitaChristi.

El resultat d’esmerçar afanys i dedicació és una edició esporgada de les nombroses errades que afectaven la lectura. «Per als estudiosos de sor Isabel, suposa tindre a mà un instrument de recerca fiable que brinda moltes solucions comparatives i pot estimular nous treballs sobre aspectes encara per tractar, com ara l’art de la memòria, les al·legories, la història de l’art i la mateixa teologia», ha indicat Hauf abans d’agrair a l’Acadèmia la dedicació a este projecte editorial.

A la presentació han assistit un centenar de persones, entre les quals Josep Miquel Manzanaro i Pedro Ignacio Gregorio, tècnics de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la seu d’Alacant, els quals s’han encarregat, juntament amb el tècnic de Publicacions de l’AVL, Emili Sáez, del procés d’edició, revisió i maquetació de l’obra.