No podria haver trobat el llegat de Carmelina Sánchez-Cutillas indret més privilegiat com a seu de la seua memòria que l’emblemàtica Casa Gadea, aquell «immens i fins i tot gran Palau de les fades», com ella la va anomenar. Des d’allà la memòria de Carmelina creix, la memòria de Carmelina Sánchez-Cutillas és ben viva i es mou sense parar gràcies a l’Aula didàctica del Centre d’Interpretació que du el seu nom. Un projecte educatiu dirigit per la Regidoria de Cultura d’Altea —amb Aurora Serrat al cap—, la Càtedra Enric Valor —dirigida per Joan Borja—, i l’òrgan impulsor de la formació de les aules didàctiques, la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació —representada per la seua directora, Reis Gallego.

Ja fa un any que l’Aula didàctica funciona de ple, aprovada per la resolució de 28 de juny de 2021 de la CEICE. Durant els mesos previs, calia vestir la casa, convertir quatre parets en un museu, gràcies a les donacions de la família Del Romero Sánchez-Cutillas i el treball conjunt de la Càtedra, l’Ajuntament i la primera persona que es va contractar per a portar a terme les tasques docents, Reme Gadea. Després d’aquest procés, començaren les visites entre els escolars de la població, per a aquest curs i amb dues docents en la plantilla, obrir les portes de bat a bat amb l’objectiu principal: fomentar el coneixement de la vida i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas entre l’alumnat dels centres educatius no universitaris.

D’aleshores ençà, han passat per la Casa Gadea més de dos mil escolars, el seu professorat i més d’un centenar de mestres de tots els nivells que han assistit als cursos de formació que s’hi organitzen. Des de l’aula s’impulsa també la formació del professorat amb la programació de cursos del CEFIRE vinculats a la figura de l’autora i també ha estat seu d’un seminari universitari internacional.

Per a fer possible aquesta immersió en el món de la nostra escriptora, es realitzen visites per l’espai museïtzat i tallers didàctics amb activitats adaptades a tots els nivells. Dins de l’oferta, es poden trobar activitats centrades en aspectes més concrets i d’altres que tracten l’estil i l’obra d’una forma més general. Poemes i fragments de text serveixen com a pretext per a la realització de sal aromatitzada en un poble de saladura; el desenvolupament de la narrativa oral i el coneixement de l’etnopoètica, com aquells xiquets de Matèria de Bretanya que seien al maruà de la Mare Paula; l’evolució dels aparells d’escriptura, amb la màquina d’escriure de Carmelina; la consciència social a través de poemes com ara «Escacs»; el descobriment dels versos amb un aprenentatge participatiu, on es converteixen en narradors, estampadors o creadors. En definitiva, un ventall de possibilitats que permeten fixar en l’imaginari del nostre alumnat la personalitat de Carmelina, el seu estil, temàtica i vinculació amb el context.

A l’activitat dins de l’aula, s’afegeixen els itineraris que converteixen espais exteriors en escenaris d'aprenentatge múltiple. Ja fa temps que des de l’àmbit educatiu internacional es fomenta l’ús de les rutes com a recurs didàctic de gran valor. Llegir és poder viure allò que passa en el relat, però si tenim l’oportunitat de trepitjar els mateixos indrets, de sentir el mateix ambient, d’imaginar en el mateix lloc on passaren els fets, l’aprenentatge adquireix una altra dimensió que ens arriba per diferents sentits. A les nostres activitats, en l’aula i des de l’aula al carrer, volem que es done aquest aprenentatge multisensorial, i per això també volem viure les històries allà on naixen i  crear un nou espai mental a partir d’una experiència plena. És per això que les rutes es presenten com a activitat complementària imprescindible, amb l’itinerari literari dissenyat per Joan Borja que porta per nom La Casa de la mar. Pels carrers del nucli antic d’Altea –«el barri del Fornet, el qual era el més amunt del poble per la part de Migjorn. Des del Fornet es veu l'Aitana i el Puigcampana»– el nostre alumnat pot seguir l’empremta d’aquella Carmelina xiqueta i dels seus trajectes i vivències que desemboquen en la casa Cervantes, talaia de l’avi Francesc Martínez i Martínez, on la fa hereva de tota la Matèria de Bretanya, de la qual tenim la sort de convertir-nos per uns moments en marmessors.

I, si el passeig pel barri del Fornet és atractiu i evocador de somnis infantils d’uns altres temps, també ho resulta la caminada per l’antic Camí reial, que ha esdevingut, per art de la paraula, en ruta Mar i cel. És aquest el nom que rep el trajecte des d’on surt l’Algar a la mar fins on es custodia el tresor de Carmelina, el Centre d’interpretació. Des de l’Aula didàctica es pretén mostrar aquest espai natural com la drecera que ens conduirà a uns altres records d’un temps més dur, la guerra que es retrata en el relat El llamp i la sageta dels records:

Primer ens vam esglaiar, pensant que eren pavas que venien a descarregar sobre la carretera, però tot seguit els meus germans van començar a dir; «son Katiuskas y Chatos y Moscas, son de los nuestros».

Una etapa cruenta narrada explícitament però que, tanmateix, manté i trasllada la mirada infantil poc conscient de la barbàrie, que propicia que situacions que mai s’haurien de viure formen part de la quotidianitat. Temps de fam on «tots pensàvem que el pa no s’acabaria mai com la llum del sol o l’aigua de la mar o l’agret que neixia als horts dels tarongers com un llit verd, suau i fresc. I sí.»

Mar i cel, la casa que dona nom a la ruta, on Carmelina va passar bona part del temps de la seua infantesa a Altea, elements naturals, construccions defensives i arquitectura de les primeres vil·les d'estiueig vuitcentistes, formen part d’aquest trajecte.

L’Aula didàctica és un espai educatiu i, per tant, a més dels continguts literaris i culturals que s’intenten transmetre, es considera fonamental que hi haja sempre la transversalitat dels valors bàsics. En aquest cas, i per les característiques de la protagonista, hi són sempre vigents la igualtat de gènere i la consciència social i històrica. Aquests elements apareixen contínuament de forma més o menys explícita als fragments de prosa i poesia que es fan servir com a fil conductor de les activitats i convidaran l’alumnat a la reflexió conscient sobre temes que contribueixen al desenvolupament d’un creixement responsable.

Fet i fet, a la Casa Gadea s’uneixen passat, amb l’herència de la principal figura literària femenina valenciana del segle XX; present, amb l’activitat formativa diària conscient de la necessitat d’un aprenentatge actual i innovador; i futur, amb la projecció que els xiquets i adolescents receptors d’aquest aprenentatge faran al llarg del temps quan algun dia «sentiran també créixer els seus petits cors.» Tot plegat, entre tots es podrà «repuntar un record amb un altre; un de blau i un de groc, i un altre de color de cirera i aquest verd de fulla... i seria com un cobertor» que  ens mantindrà el caliu de les paraules.

Per si un dia ens trobem
i he de contar-te,
que tinc un camp de blat
ple de roselles[...]

Que ens trobem ben prompte a la Casa de la mar per a seguir contant.