Deu desconeguts es reuneixen al voltant de les classes d’interpretació impartides per un particular professor: John Smith. En primera instància no semblen tindre cap cosa en comú més enllà de l’espai compartit de l’aula, però ben prompte es defineixen com a personatges marcats per diferents dificultats d’adaptació social que busquen una altra via de realització, un canvi que els permeta afrontar les seues febleses. Amb aquesta premissa, Nick Drnaso construeix la trama de la pertorbadora Taller d’interpretació, després de títols com la seua opera prima, Beverly –premi millor novel·la gràfica concedit per Los Angeles Times i premi autor revelació en el Festival Internacional del Cómic d'Angulema–, seguida de Sabrina –primer còmic nominat al  Premi Man Booker.

avança en la seua exploració de la cara més amagada de la classe mitjana de la societat nord-americana i mostra sense cap pietat les misèries darrere del somni americà mitjançant una història coral

Drnaso, guanyador del LA Times Book Prize i nominat tres vegades als premis Ignatz, es confirma amb aquest tercer títol com una suggeridora veu pròpia amb diferents nivells de lectura, que no renuncia a la complexitat i demana un lector  intel·ligent i implicat sense cap por a endinsar-se en una crua dissecció de l’ésser humà. Amb un estil gràfic caracteritzat per la sobrietat i el mininimalisme de caire realista, Drnaso avança en la seua exploració de la cara més amagada de la classe mitjana de la societat nord-americana i mostra sense cap pietat les misèries darrere del somni americà mitjançant una història coral que li permet oferir-ne diferents retrats lligats pel comú denominador del dolor i l’alienació.

Si en Beverly ens oferia un opressiu quadre del fracàs de la societat nord-americana a partir dels seus anhels més íntims convertits en frustracions, en Sabrina aprofundia en aquesta societat deshumanitzada i en la conversió de la tragèdia en espectacle, de la informació en fake news i discurs conspiranoic, a partir de la invasió de l’espai privat dels familiars d’una víctima i la seua transformació en personatges assetjats, gràcies a l’extensió de missatges negacionistes a través de les xarxes socials i les tecnologies de la informació i la comunicació. Amb Taller d’interpretació prossegueix aquest descarnat dibuix a través d’un viatge marcat per les diferents sessions i tècniques de manipulació que Smith va desenvolupant i submergeix el lector en les fissures d'un entramat social que aïlla i esclafa els seus habitants sense cap pietat.

No obstant això, la proposta de Drnaso va més enllà dels límits espacials de l’América post Trump i transcendeix l’exploració dels seus fantasmes i contradiccions des dels diferents nivells de lectura que planteja cap a una obra universal que ens parla de la societat contemporània i de les mentides que contem i ens contem per sobreviure.

Des d’un apartat gràfic pretesament asèptic, amb poques concessions al moviment, rostres semblants i una paleta sense cap desplegament cromàtic nou i un ús conscient de la retícula, ens fa oscil·lar entre la monotonia narrativa i la tèrbola inquietud que creix de forma progressiva, com a recursos per a radiografiar la més absoluta solitud, la pèrdua de la fe i les relacions interpersonals en la suposada era de la comunicació.

El teatre es conforma com l’eix narratiu des del qual Smith proposa exercicis que van delineant les pors i desitjos dels personatges, com també les seues ferides, i permet un joc obert de reflexos i representacions entre allò que som i allò que volem ser

El teatre es conforma com l’eix narratiu des del qual Smith proposa exercicis que van delineant les pors i desitjos dels personatges, com també les seues ferides, i permet un joc obert de reflexos i representacions entre allò que som i allò que volem ser, entre com ens veuen i com ens agradaria ser vistos. Dels personatges i les màscares que creem per a enfrontar-nos cada dia a la vida i la seua caiguda a través de la catarsi i l’exorcisme dels dimonis que amaguem sota capes de protocol après al llarg dels anys, a l’esborrar progressiu de la identitat cap a la identificació amb el caràcter interpretat.

A poc a poc, els límits de la realitat i la ficció es confonen com també les trajectòries vitals dels personatges, en una estructura que ens porta a un punt sense retorn des de la qual es generen diferents interpretacions, entre les quals el lector haurà d’escollir si prefereix tancar els ulls davant l’espill de Dorian Grey. No obstant això, malgrat la tria realitzada, el buit, la incomoditat i la incertesa viscudes arran de la freda radiografia no desapareixeran de la pupil·la tan fàcilment, com si de tancar les vinyetes es tractara. Drnaso ens apropa a l’abisme de l’ésser humà i depèn de cadascú emprendre el camí de retorn.