Empar de Lanuza inicià la seua activitat literària el 1978, any en què guanyà el Premi Folch i Torres amb El savi rei boig i altres contes, i que publicà l’editorial La Galera, en la fructífera col·lecció Els Grumets, l’any següent. Allò va ser arribar i moldre. L’obra també rebé el premi de la Comisión Católica Española de la Infancia el 1980, i va ser seleccionada posteriorment en el VI Simposi sobre Literatura Infantil i Lectura com una de les cent obres de la literatura infantil espanyola del segle XX. Al marge dels reconeixements, aquest llibre tingué una acollida extraordinària entre els lectors principiants i fou considerat un model que calia seguir per als escriptors que pretenien escriure narracions infantils.  

un pingüí jove, sensible i tan extremadament curiós que no renuncia a les preguntes que li venen al cap. Aconsellat per una gavina, emprén un llarg viatge cap al sud, a la recerca del seu anhel: el perquè de les nits blanques

No és gens estrany, per tant, que el segon llibre de Lanuza el publicara la mateixa editorial a ulls clucs. Així doncs, la primera edició de Bon viatge, Pitblanc! aparegué l’any 1982 amb il·lustracions de Montserrat Brucart. En l’actualitat, el text es presenta en una magnífica edició de l’editorial valenciana Sembra Llibres. El disseny de la coberta respira classicisme; fa goig a primer colp d’ull. La maquetació, molt adient i cuidada, afavoreix una lectura plaent. Les il·lustracions d’Helga Ambak, fidels al text, són una mostra d’esforç imaginatiu i serveixen de complement a la narració. El resultat és un llibre elegant i agradable de fullejar, amb una presentació òptica que li dona la condició de clàssic que mereix i, potser més important, convida a ser llegit per un públic lector més ampli.

És, certament, un llibre entranyable, en el qual un narrador omniscient explica una història senzilla i enginyosa: la història de Pitblanc; un pingüí jove, sensible i tan extremadament curiós que no renuncia a les preguntes que li venen al cap. Aconsellat per una gavina, emprén un llarg viatge cap al sud, a la recerca del seu anhel: el perquè de les nits blanques d’ençà que comença la primavera al Pol nord. En el seu itinerari, Pitblanc coneixerà tota una tirallonga d’animals i descobrirà més coses de les que havia pogut descobrir al llarg de la seua curta vida. De vegades ens farà somriure i d’altres ens deixarà amb l’ai al cor. Fa pensar, salvant les distàncies, en El petit príncep d’Antoine de Saint- Exupéry.  

és el retrat d’un pingüí de carn i ossos, com tu i com jo. A banda dels sentiments, té gana, es fatiga, li entren rampes si nada molt, i fins i tot sua com una botija

A més a més, hi ha algunes coses que vull ressaltar. La primera és que siga una novel·la d’estructura episòdica, és a dir, composta per vint capítols independents —amb un nuc i un desenllaç— que, al mateix temps, s’enllacen amb habilitat, sense abandonar un fil narratiu convencional. La segona és el retrat d’un pingüí de carn i ossos, com tu i com jo. A banda dels sentiments, té gana, es fatiga, li entren rampes si nada molt, i fins i tot sua com una botija. I la tercera és la complicitat de l’autora amb el món màgic i meravellós dels infants. Per exemple, els animals parlen entre ells, també amb els xiquets, però callen com a tombes davant dels adults. I una cosa semblant podem dir sobre l’existència de les sirenes.

En resum, una narració amarada de tendresa i sensibilitat, amb una prosa fluïda i àgil, que es fa llegir d’allò més bé. Un clàssic sobre el desig d’aprendre, la diversitat com un fet enriquidor de la convivència, la generositat i la solidaritat en situacions crítiques. Una bona tria, també, si no voleu tornar-vos carabassa davant l’allau de novetats.

• Entrevista a Empar de Lanuza