'Alcohols', de Guillaume Apollinaire

Traducció d'Andreu Gomila

per Jaume C. Pons Alorda

Poesia

Guillaume Apollinaire
Guillaume Apollinaire
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Era qüestió de temps que el poeta, narrador, periodista, crític literari i, darrerament, traductor Andreu Gomila es decidís a traslladar els Alcohols de Guillaume Apollinaire al català. Indicis d’aquesta certesa? Que com a gestor cultural bategés el festival de poesia a la Sala Beckett de Barcelona, que ell mateix va dirigir, amb aquesta referència (al)química i poètica era una declaració d’intencions.

Dos anys de feina, i moltíssimes decisions perquè traduir no és trair sinó triar, ens permeten gaudir d’un dels moderns més moderns i transgressors, un autèntic avantguardista iconoclasta i provocador

Dos anys de feina, i moltíssimes decisions perquè traduir no és trair sinó triar, ens permeten gaudir d’un dels moderns més moderns i transgressors, un autèntic avantguardista iconoclasta i provocador que ja havíem pogut llegir en el nostre codi lingüístic gràcies a versions parcials de Marià Villangómez, Joaquim Sala-Sanahuja –i traductor del bell volum El Bestiari a Lleonard Muntaner, Editor– o el treball sensual i minuciós de Sergi Pàmies, que ens va fer gaudir, per a la col·lecció eròtica La Marrana, de Les onze mil vergues, d’un autor que s’havia deixat seduir pels perversos dictats del Marquès de Sade. No era el primer cop que llegíem el multidisciplinar erotòman a partir de la seva prosa llibertina: el venerat Jesús Moncada va encetar l’orgia tot portant-nos Les proeses d’un jove Don Joan, un volum que de ben segur va ser determinant perquè Josep Palau i Fabre reformulés el mite del salvatge fornicador dins del marc del teatre català. Però l’Apollinaire poeta ha estat possible fa poc gràcies a l’esforç d’Andreu Gomila i LaBreu Edicions, tàndem que també ens ha acostat als contes de Delmore Schwartz.

Labreu (2021)

Wilhelm Apollinaris de Kostrowitzky va néixer a Roma el 1880 i va morir a París el 1918, fill d’una aristòcrata polonesa i d’un pare desconegut que, pel que sembla, o bé era un oficial italià o bé un príncep de l’església. Després de vagarejar per mitja Europa, mare i fill varen acabar a París, on el jove freqüentà els cercles artístics i literaris de la capital europea, esdevenint així un exaltador de les noves tendències, propulsades per fenòmens com són Picasso, Braque o Matisse.

una obra precursora per al moviment surrealista. Les imatges que proposa són extraordinàriament trasbalsadores, potentíssimes, inauguradores de corrents que encara ara se segueixen com ara el de la poesia mòrbida

Apollinaire va viure intensament, va crear amb voràgine i ànsia de revolucionar el panorama, fins que es va allistar com a voluntari a la Primera Guerra Mundial, en què va obtenir el grau de tinent i la Creu de Guerra. Tanmateix, una ferida de metralla al cap el va obligar a reposar pocs anys abans de la fi del conflicte: en el període de recuperació va escriure alguns dels seus textos més emblemàtics, com els Cal·ligrames o Els mugrons de Tirèsies, però és sens dubte Alcohols el seu volum més reconegudament immortal, escrit i reescrit durant setze anys a la recerca del futur a través dels versos, i és així com es considera una obra precursora per al moviment surrealista. Les imatges que proposa són extraordinàriament trasbalsadores, potentíssimes, inauguradores de corrents que encara ara se segueixen com ara el de la poesia mòrbida: «El sol s’exhibia aquell dia com un ventre / Maternal que sagnava lentament al cel / La llum és la meva mare oh llum sangonosa / Els núvols corrien com un flux menstrual».

El mateix Andreu Gomila, al pròleg que acompanya el volum, declara que en l’aventura de translació va intentar respectar la mètrica al màxim, però que va haver de renunciar a la rima en alguns casos per no forçar el resultat. El seu procés d’adaptació d’una llengua a l’altra, al meu entendre, ofereix un ric ventall de possibilitats formals però també expressives, seguint mestratges com els marcats per figures talment Antoni Clapés o Melcion Mateu. La curosa tasca ens permet celebrar ara aquesta festassa verbal que són els Alcohols, un convit a l’ebrietat, a l’experimentació, a la transformació química i alquímica. Si Charles Baudelaire ens va incitar a sadollar-nos, d’alcohol o de virtut o de poesia o del que fos, amb els poemes de Guillaume Apollinaire ho podrem aconseguir a la perfecció.