‘Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures’, d’Alfons Pérez Daràs (Malparlat)

per Francesc Gisbert

Narrativa juvenil

Alfons Pérez Daràs (Malparlat)
Alfons Pérez Daràs (Malparlat)
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Alfons Pérez Daràs, més conegut com a “Malparlat”, per la seua vessant de raper i creador de continguts en xarxes socials, publica Aitana Torrent, caçadora d’espantacriatures, Premi Diafebus de Narrativa Juvenil.

Escriure una novel·la capaç d’interessar els joves no és gens fàcil. És una edat complicada, en tots els aspectes de la vida, i l’afició lectora n’és un. Mestres i famílies comproven seguit seguit com molts jovençols defugen la lectura, encara que d’infants no els desagradava. Els motius en són molts i la societat actual, amb tantes distraccions virtuals i tants models gens exemplars, no ajuda a obrir un llibre. Però està clar que el primer pas per fomentar la lectura ha de ser crear obres literàries capaces de connectar amb la joventut. El segon, donar-les a conéixer i posar-les a l’abast dels lectors. 

som davant d’un misteri que ha de resoldre, la causa d’una sèrie de morts misterioses en diferents llocs del regne de València i la relació amb el net bord del monarca

Aitana Torrent trobe que ho aconsegueix. El primer lloc, combina dos gèneres d’èxit provat en narrativa juvenil i de consum: l’aventura i la intriga. Som davant la història d’una protagonista interessant, una jove aventurera, caçadora de monstres. I som davant d’un misteri que ha de resoldre, la causa d’una sèrie de morts misterioses en diferents llocs del regne de València i la relació amb el net bord del monarca. En segon lloc, una trama fantàstica necessita ambientar-se en un temps i un espai que la doten de coherència i de versemblança interna. Malparlat escriu una novel·la fantàstica i la situa, ni més ni menys, en el temps més mític del regne de València, poc després de la conquista de Jaume I. Un regne de València “distòpic”, amb un marc espacial real i una escenografia màgica i llegendària.

Drassana (2023)

La història recorre el país i en cada episodi van apareixent viles i ciutats medievals, Morella, València, Llíria, Xàtiva, Gandia, Biar, Oriola... Malparlat encerta a l’hora d’evocar-les i amarar-les del vernís èpic i de fantasia heroica que requereix la narració. Fixeu-vos com caracteritza la terra d’Eslida:

Estos indrets estan plens de coves misterioses i rius subterranis de curs laberíntic que només solquen les criatures de la nit i alguns ingenus. I a més, els joglars canten sobre pobles ancestrals que visqueren ací i adoraven venjatives deïtats paganes. Hui, però, és terra de sarraïns. I d’ogres i d’arapàntules. 

El llibre va ple de toponímia real i fictícia, perfectament integrada en la narració: Caseta de l’Alfàndec, la posada El Samaruc Perdut de Morvedre, la cova del Geni del Maestrat... I també de referències a criatures fantàstiques de l’imaginari valencià –bubotes, dones d’aigua, quarantamaules, víbries... També són un encert les il·lustracions d’Alba López,  suggeridores, amb força i dotades de vida, començant per la portada.

una heroïna d’anomenada, coneguda per haver-se enfrontat a la bubota que atemoria els xiquets de l’Horta, per atrapar la Cuca Fera menja-homes de la Ribera, per sobreviure a la revolta dels gegants del Penyagolosa, per caçar desenes de quarantamaules... No viatja sola, té l’ajuda d’una companyia de personatges inoblidables

El personatge central, Aitana Torrent, és una heroïna d’anomenada, coneguda per haver-se enfrontat a la bubota que atemoria els xiquets de l’Horta, per atrapar la Cuca Fera menja-homes de la Ribera, per sobreviure a la revolta dels gegants del Penyagolosa, per caçar desenes de quarantamaules... No viatja sola, té l’ajuda d’una companyia de personatges inoblidables: Clea, el gambosí, el joglar Gilabert i la bruixa Lluna.

Un altre element original és el joc de referències musicals. De tant en tant, s’hi fa l’ullet a un grup o una lletra que el lector ha d’endevinar. Com ara els joglars de l’Alcoià, que canten la cançó “I tu sols tu” o els rapsodes que desperten els aplaudiments després de mitja hora de concert i contes versats.

Aitana Torrent és una novel·la original i agosarada. Pot llegir-la el públic juvenil i, alhora, qualsevol lector amb ganes d’una aventura dinàmica, amb capacitat per mantindtre la intriga. Agradarà o desagradarà, pel to desenfadat, pel model de llengua, per la integració entre realitat i ficció... però no et deixarà indiferent.

En resum, em fa l’efecte que som davant d’una novel·la amb possibilitats de crear i consolidar lectors, entretinguda i atrevida, poc convencional, que podria convertir-se en un èxit entre el públic juvenil.