Aquest llibre forma part dels quinze volums de l’anomenada i reconeguda Antologia Palatina, el recull més notable d’epigrames, de composicions breus, de la lírica grega que es va escriure durant l’època antiga fins al període bizantí. S’hi apleguen nombrosos poemes d’amor, molt fins, de molts autors. Es diu Palatina perquè l’Antologia va ser trobada en una biblioteca alemanya al segle XVII. Fa uns anys ja es va publicar Eros Gai (Adesiara, 2018), el llibre XII de l’Antologia Palatina, que també recull un gran nombre d’autors que van escriure sobre aquesta temàtica, amb referències a la pederàstia que es practicava durant l’època hel·lènica.

Diversos poetes grecs ja havien publicat els seus propis llibres d’epigrames a partir del segle III a.C. Tot i que l’antologia, probablement, va ser recopilada per Constantí Cèfalas, un erudit bizantí que va viure cap al segle X, ell va seguir el llegat de diverses antologies que es van poder conservar durant tot aquell període tan llarg i tan extens, com ara la Garlanda de Meleàgre, publicada cap a l’any 100 a.C., considerada com la primera col·lecció d’epigrames de diversos autors. Cap al 40 a.C. Filip de Tessalònica va compilar una nova garlanda, anomenada Garlanda de Filip, ordenada de forma alfabètica a partir de la primera lletra del poema.

La part considerable d’aquest volum prové de la Garlanda de Meleàgre, amb altres afegits. Per tot això, una part dels poemes ens han arribat de forma anònima. En molts casos, els poemes tenen unes autories repetides o no gaire fiables. Eros femeller és una compilació de quaranta-cinc poetes, entre els quals hi ha Asclepíades de Samos, possible difusor dels primers poemes eròtics. També convindria destacar altres noms de la poesia hel·lènica, com són Cal·límac o Posidip de Pel·la. D’epigrames, en van continuar escrivint altres destacats poetes romans, destacant Marc Argentari. La resta d’autors pertanyen a la literatura bizantina com ara Leonci l’Escolàstic o Pau el Silenciari.

Els poemes estan adreçats a dones, amants, cossos desitjats. Era comú que l’amant, de nit, s’adrecés a casa de la dona pretesa, amb els seus amics, demanant-li la seva atenció

Els poemes estan adreçats a dones, amants, cossos desitjats. Era comú que l’amant, de nit, s’adrecés a casa de la dona pretesa, amb els seus amics, demanant-li la seva atenció. Per això, algunes composicions, entre queixes i retrets, esdevenen una forma de moral molt ancestral, primitiva. Exclamacions, somnis, records i greuges, de moralitat típicament masculina.

Hi ha poemes que semblen elegies iniciàtiques, i d’altres que semblen poemes intuïts. En els epigrames hi ha una certa flexibilitat, un treball de conclusió, i en alguns casos, un estil jocós o divertit, que poden arribar a ser irats. De fet, el matrimoni en la Grècia clàssica era un sistema de convivència econòmica i reproductiva, un espai fred, no gaire edificant, tot i els seus palaus. I els homes lliures, si podien, buscaven l’amor en altres àmbits, fora de la llar.

Somnis eròtics, anuncis metafòrics d’amor, albades, confidències, rampells d’odi, amb les típiques salutacions –“estigues bona”– i comiats de la poesia amorosa grega

Somnis eròtics, anuncis metafòrics d’amor, albades, confidències, rampells d’odi, amb les típiques salutacions –“estigues bona”– i comiats de la poesia amorosa grega. A destacar entre tots els autors, el nom de Rufí, amb uns versos sentits i delicats: “És tan escadussera la vida, mentre et gaubes”.

La vellesa, el decaïment de la bellesa juvenil constata el pas del temps. També hi ha notables descripcions físiques sobre el cos femení i els plaers sexuals.“Tu pots perfumar el perfum i tot” (Anònim). Hi ha molta varietat de tons, formes i filosofia amorosa. De fet, l’amor no deixa de ser un concepte ètic i real que no s’ha desenvolupat del tot. Pàl·ladas d’Alexandria ho va subscriure així: “Això és vida i res més: la vida és disbauxa! Ben lluny, els maldecaps !”.