En ple debat sobre la disminució de la comprensió lectora dels nostres infants en edat escolar, és del tot pertinent entrar-hi per aportar algunes propostes que puguin ajudar a sortir d'aquesta dramàtica situació. Les dades de comprensió lectora de l’alumnat d’educació primària a Catalunya, segons l’Informe PIRLS de 2021, no són gens favorables. Més enllà de les xifres concretes hi ha una dada molt significativa i és que la tendència és marcadament negativa. Una variable de pes sobretot si s'allarga en el decurs del temps. Cal fer esment, a més i segons indica aquest informe, que les dues causes més importants que han portat a aquesta situació són la influència dels aparells electrònics i la manca de lectura fora de l'horari escolar.

En català hi ha poesia recitada, però poca destinada als infants i encara menys amb vídeos o imatges específiques per a ells. Disposem de propostes com ara la preciosa Poesia dibuixada, el blog de Bibliopoemes i la veterana Viulapoesia.

Arran dels resultats esmentats, l’estat suec està analitzant com afecta la digitalització escolar en la comprensió lectora i contemplen com una possible solució la retirada de les aules de qualsevol mena d’aparell electrònic, ja sigui mòbil, ordinador o tauleta. D’aquesta manera es pretén incrementar la concentració en el paper imprès per evitar que es perdi el senderi en la pèrfida pantalla. Si s’arriba a implementar, suposarà un pas molt valent, sobretot si tenim en compte que arreu s’empra la tecnologia informàtica com un important suport pedagògic. Es pairà fàcilment aquest trencament si s’arriba a produir? Estarem davant d'una involució? No seria més lògic redistribuir el temps d’ús en lloc de prohibir totalment el seu servei? Avui en dia el mateix avenç tecnològic permet el control a distància de l’ús individual de tal manera que, si es vol, un professor pot deixar sense accés als aparells, o només a internet, a tota una aula. Tot això entra en contradicció amb el fet que molts països amb bons resultats PIRLS potencien cada cop més la presència de pantalles a l’escola.

Penso, per tant, que el problema va més enllà de quin tipus de suport, físic o virtual, li donem a la paraula. Un llegeix per gust, per estar informat, per saber què pensa la gent o per qualsevol altre motiu. Però el que és evident és que els infants, i els adolescents, llegeixen, poc o molt, en paper o en pantalla, però llegeixen. Si acceptem que és així, què podem fer perquè un infant o adolescent, o fins i tot un adult, llegeixi textos que l’enriqueixin? I no només això: com podem actuar perquè aquestes lectures promoguin un mínim d’hàbit lector que fomenti el seu criteri? Què podem fer per incrementar el sentit de les paraules?

a més de potenciar el vincle i l’empatia, la lectura compartida afavoreix el desenvolupament cognitiu, l’adquisició de llenguatge i la comprensió lectora. A més, els infants són més proclius a la socialització

Recordo quan era adolescent que anava a sessions de cine-fòrum a un centre del barri i que també assistia a col·loquis de moltes funcions teatrals. M'enorgulleixo d’haver anat a aquest tipus d’actes perquè per a mi va suposar una magnífica escola de cinema i de teatre. Els col·loquis posteriors al film o a la representació et feien entendre motius que t’havien passat per alt i que donaven més sentit i valor a tot allò que acabaves de veure i de viure. Aquesta mena d’epifanies generen un plaer intern que estimula la passió per la cultura. Perquè hi ha un principi que és força irrefutable en el món educatiu i és el de l'aprenentatge per acompanyament. Les lectures en veu alta amb un infant són una font molt important de com viurà el futur. Hi ha molts estudis que certifiquen que, a més de potenciar el vincle i l’empatia, la lectura compartida afavoreix el desenvolupament cognitiu, l’adquisició de llenguatge i la comprensió lectora. A més, els infants són més proclius a la socialització i a ser emocionalment més segurs. L’assagista Meghan Cox Gurdon, qui escriu setmanalment sobre llibres infantils a The Wall Street Journal des de fa gairebé dues dècades, afirma que compartir lectures aporta compromís i connexions emocionals profundes.

D’aquí neix la meva primera proposta: a l’hora de la lectura fem costat als infants com ho feia l’especialista que conduïa el cine-fòrum. Perquè un bon aprenentatge requereix anar de la mà almenys en l'etapa infantil. Ningú neix ensenyat i l’autodidactisme és prou feixuc quan els estímuls externs són cada dia més potents i provoquen la dispersió i l’embadaliment. Siguem conseqüents, no es pot pretendre que els nostres infants siguin bons lectors i excel·leixin en comprensió lectora si pares i educadors no tenen mai un llibre entre les mans.

A l'infant no se li pot dir que deixi de banda un estri informàtic que tant el sedueix si en el seu lloc no té a l'abast un recanvi que iguali o superi aquell estímul.

Com aconseguir el gust per la lectura?A l'infant no se li pot dir que deixi de banda un estri informàtic que tant el sedueix si en el seu lloc no té a l'abast un recanvi que iguali o superi aquell estímul. No oblidem que el 71% de l'alumnat de primària i secundària a Catalunya fa servir YouTube per aprendre. Atès que és més fàcil i eficient modificar el curs d’un riu que no pas aturar-lo, la segona proposta passa per conjugar els dos pols que estan en joc: la pantalla i la lectura. I això s’anomena vídeo-lectura, una composició de dues paraules gens desconeguda. Els audiovisuals de contingut literari ja es troben en algunes televisions públiques com ara RTVE, RAI o CCMA i, per descomptat, per la xarxa d’internet. Una fórmula atractiva que conjuga la paraula amb la imatge i que desperta el cuc de la imaginació. Si a més ho fa a partir d’un llenguatge que integri la musicalitat pròpia del poema, la suggestió és doble. És el cas de propostes d’algun canal de youtube anglès com el de Kenn Nesbitt i la molt senzilla però interessant web també de parla anglesa poetry4kids, exemples de poesia audiovisual per a infants. En català hi ha poesia recitada, però poca destinada als infants i encara menys amb vídeos o imatges específiques per a ells. Disposem de propostes com ara la preciosa Poesia dibuixada, el blog de Bibliopoemes i la veterana Viulapoesia. Per tant, hi ha poca oferta i molt camí a córrer. D’aquí neix aquesta segona proposta que es concreta en potenciar les vídeo-lectures literàries, especialment de poemes dedicats als infants. Pot ser una bona pràctica per estimular l’interès per la lectura i, alhora, fomentar la comprensió lectora. 

Oferim a les famílies i als centres educatius aquest material didàctic audiovisual i acompanyem els infants mentre el veuen i l’escolten. No ens en penedirem pas perquè són moments de molta felicitat que recordarem tota la vida.  No hi ha dubte, a més, que aquesta doble pràctica provocarà la tan necessària i enriquidora conversa intergeneracional. Pensem que a més lectura, més convivència, més intel·ligència i, sobretot, més felicitat.