La literatura juvenil té un impacte profund en el desenvolupament personal i intel·lectual dels lectors que comencen. Mitjançant els seus personatges i les seues vivències, els joves lectors poden identificar-se i veure's reflectits en les pàgines dels llibres, la qual cosa els ajuda a entendre’s millor i a navegar pels obstacles de la vida amb més confiança. La literatura juvenil és sens dubte una font de coneixement i aprenentatge.

un intent d’apropar a les joves generacions llegendes populars valencianes, de mostrar una mitologia pròpia, com la de la Reina de les Dones d’Aigua, o la de la fundació del monestir de Santa Maria de la Valldigna

En aquest marc de coneixement i aprenentatge, és on hem de situar la novel·la El Baró de Foc, ja que és, sens dubte, un intent d’apropar a les joves generacions llegendes populars valencianes, de mostrar una mitologia pròpia, com la de la Reina de les Dones d’Aigua, o la de la fundació del monestir de Santa Maria de la Valldigna.

El llibre ens presenta la cosmogonia del planeta Terra, segons una dona d’aigua, amb els seus quatre elements fundacionals, aire, aigua, terra i foc. Però tota cosmogonia té el seu personatge sinistre, una criatura perversa que representa el poder destructiu de les forces del mal, el Baró de Foc, en conflicte i lluita permanent amb la resta d’elements: l’Emperador dels cels i el vent, la Gran Mare Terra, i la Gran Mare Aigua. L'Emperador dels cels i el vent, amb la reina Gualba i l'ajuda dels àngels i les dones d'aigua, lluitaran contra el Baró de Foc, el qual és ajudat per arsinots i tòtils de combat. La lluita entre criatures sobrenaturals, que pretenen apoderar-se d’un secret guardat en Santa Maria, que pot canviar el rumb del planeta Terra; la promesa d'amor etern que Joana i Andreu es van fer en el monestir, serà l’inici del conflicte, i serà a partir d'aquest moment, quan el Baró de Foc concebrà la seua obsessió de destruir-lo. L'eterna lluita del bé contra el mal.

Justament enmig de la lluita, es troben els protagonistes de la novel·la, Elisa, Roger i Joel, tres joves que formen un triangle màgic de terra, aigua i aire, capaços d’enfrontar-se al poderós Baró de Foc. Aquesta lluita arribarà a afectar la protagonista, que és Elisa, la qual acabarà coneixent la seua veritable naturalesa. El lector, junt als protagonistes, viurà peripècies, calamitats, però també un viatge iniciàtic, així com una historia d’amor, que ens condueix envers un final sorprenent.

la Valldigna és la gran protagonista de la novel·la. Al llarg de tota la trama, és presentada com un territori mític, materialitzat en els seus paisatges, la seua geografia urbana, els seus monuments, la seua arqueologia, tot embolcallat per l’aroma de la flor dels tarongers

Sens dubte la Valldigna és la gran protagonista de la novel·la. Al llarg de tota la trama, és presentada com un territori mític, materialitzat en els seus paisatges, la seua geografia urbana, els seus monuments, la seua arqueologia, tot embolcallat per l’aroma de la flor dels tarongers, que s’ensuma al llarg de tot el relat. L’autora fa ben visibles les seues intencions: donar a conèixer als joves el seu patrimoni natural i artístic, mitjançant la literatura. Els paisatges de la Safor, amb noms de valls, muntanyes i rieres, els bancals dels tarongers, els matolls del bosc, tot es fa present des de les acuradíssimes descripcions, sempre amb la sensació de veritat, de país conegut i estimat. La seua serra de les Agulles, el Mondúver, la Vall de Barx, la Vall de la Drova, la Plana de la Marxuquera, la muntanya de Penalba, la del Toro, el castell de Marinyén, la sempre present ciutat de Gandia, el poble de Simat, el Monestir de Santa Maria, són d’un pes protagonista al llibre.

Hom no dubta al llarg de la lectura, que l’autora també és una dona enamorada de la literatura. El llibre és un compendi de gèneres literaris, una obra de narrativa plena de pinzellades dels gèneres clàssics i moderns, ja que en el llibre trobem des de l’èpica, la fantasia màgica, la narrativa de viatges, la narrativa feminista amb el seu propi referent terrenal “l’alberg de les dones d’aigua”, la narrativa de misteris i d’aventura, la narrativa d’amor entre el jove arqueòleg Roger i Elisa, o entre el Joel i l’Elisa, la narrativa històrica, al donar tot de detalls de la creació i origen del Monestir de Valldigna pel rei Jaume el Just, lloc on s’havia d’allotjar la Matrix Mundi.

Isabel és sens dubte una dona enamorada del seu gènere, al qual dona tota la veu i tot el protagonisme. Hom podria pensar en un primer moment, que són l’Emperador del Cel, i el seu vassall Caro, els que assumeixen el pes d’ésser els protagonistes, però les que tenen el protagonisme del llibre són les dones, perquè a la fi, tots som fills de la gran Mare Terra, i d’ella mateixa provenen les grans protagonistes de l’obra: Joana, la seua filla Elisa, la iaia Flúvia, totes dones d’aigua, de l’ordre de les filaneres. En contraposició, el paper protagonista que encapçala el mal és de gènere masculí, el Baró de Foc, fins i tot la figura d’Andreu, el pare d’Elisa, queda en entredir al marxar i deixar la casa amb la senyora Burny, que encarna la bruixa mala, de doble vida, que no es qui sembla ser.

He de confessar, que el primer desig que em va provocar l’acabament del llibre, fou agafar una muda i una petita motxilla, i anar corrent a visitar la terra que tan bé descriu l’autora, per conèixer-la i descobrir-la “bella i serena”, això sí, sense passar per les Grutes de Lava, i sobretot, cercar per les seues fonts “la Gota Primordial” i guarda-la com un tresor infinit.