L'Incal, una novel·la gràfica, que es defineix a si mateixa com a “síntesi miraculosa entre la ciència-ficció més moderna, la traça captivadora del dibuixant Moebius, i el talent per a contar històries de Jodorowsky, tot tocat d'unes gotes de realisme màgic sud-americà.” Més de tres-centes pàgines, publicades en episodis en els anys 1981/88, best-seller de còmics i traduït a més de vint idiomes, darrerament reeditat en català.

Hauríem de dir, abans de tot, que és més ficció-fantasia que no ciència. No obeeix als cànons clàssics de la ciència-ficció, introduïda al segle XIX per Jules Verne, Herbert G. Wells, o Mary Shelley, que es podrien resumir en “donada una veritat científica, s'estableix una possible hipòtesi posterior”; o, dit d'una altra manera, “Què passaria si...?” Així, què passaria si ressuscitàvem un cadàver?...

John Difool, definit com “detectiu privat classe R”, un ciutadà del muntó, entre personatges del mateix calibre, es veu immers en una borratxera de situacions cada cop més difícils i intricades, d'on ix triomfant –o escapat–

Després de la Segona Guerra Mundial i l'inici de la carrera espacial, la ciència-ficció va evolucionant cap als viatges i aventures interespacials i/o galàctics. Finalment, la fantasia s'imposaria. Però L'Incal és més bé un somni contat, una especulació imaginativa, que camina cap a la intensitat de l'estructura narrativa –cada dos o tres pàgines hi ha un gir o ganxo narratiu–, la profusió de trames, l'aprofundiment en la psicologia dels personatges, i la busca d'una versemblança amb la realitat, si més no, en la interpretació que podem donar a les distintes situacions i personatges.

Un protagonista, John Difool, definit com “detectiu privat classe R”, un ciutadà del muntó, entre personatges del mateix calibre, es veu immers en una borratxera de situacions cada cop més difícils i intricades,  d'on ix triomfant –o escapat–; resulta que té en la seua possessió un bé buscat per molts, pels malvats Mutants, per la poli, pel President presumptuós i clonat, per la Reina de l'Amok, pel Metabaró, per... Un bé, L'Incal, de poders insospitats. Apareixerà un obstacle, una pega darrere l'altra, sempre superades pel detectiu classe R i els seus amics, tot molt al seu pesar, que anhela pau i tranquil·litat, és a dir, estar a sa casa –el seu conapt: condominium + apartament–, amb un simple got de whisky, i una femella...

el lector va caient en el sentit real de les situacions i personatges. Res és el que aparenta. Tot té o es pot convertir en la part contrària, oposada, o inversa. 

Al llarg de la història gràfica, dibuixada amb gran detall i color per Moebius –també eminent col·laborador en Allien, Tron, El Cinqué Element, The Abyss, Tinent Blueberry... –, el lector va caient en el sentit real de les situacions i personatges. Res és el que aparenta. Tot té o es pot convertir en la part contrària, oposada, o inversa. Hem de tindre en compte que el dimoni és, en realitat, un àngel caigut, porta dins d'ell allò diví; el dia porta la nit; a la llum sobrevé la fosca; la misèria amaga l'esplendor... Aquí entra la capacitat o iniciativa humana per transformar les coses. En esta història, les mega-rates fan por, creixen i es fan grans, ataquen..., però resulta que això és producte de la ment, i, en la mesura que ens sobreposem, a mida que ens desllapissem de pànics i reticències, el mal o la dificultat desapareix –la por és lliure, cadascú agafa la que vol, diuen al poble.

L'antiheroi, John Difool, potser acabe com a salvador de tot plegat, tornat heroi al seu pesar. Potser aquí radica el missatge, o... no hi ha missatge, tot és aventura, tot és emoció. Eixa és la grandesa de L'Incal de Moebius i Jodorowsky, una història dirigida a l'inconscient que portem a dintre. El mateix títol, L'Incal –incall, en anglés, crida interior–, ja és revelador. Un viatge, L'Incal, amb la capacitat de sorprendre, o, simplement, l'ocasió de véncer la nostra incredulitat.